Més de 200 ramaders de Lleida i Osca exigeixen “retirar tots els óssos” del Pirineu

Més de dos-cents ramaders del Pirineu de Lleida i Osca van reclamar ahir la “retirada de tots els óssos” de la serralada. Ho van fer durant la concentració celebrada ahir a Castanesa per protestar pels atacs de plantígrads a ramats i pels danys que la fauna salvatge ocasiona a la ramaderia extensiva. La mobilització va reviure el clamor de l’antic moviment contra l’ós, que va sorgir amb les primeres reintroduccions a finals dels anys noranta, i que havia perdut ressò des de llavors fins a caure en l’oblit feia més d’una dècada. Ressorgeix quan la població d’aquest depredador podria assolir aquest any els 50 exemplars i després de nombroses predacions a bestiar des de la primavera.

“Als ramaders se’ns ha acabat la paciència, hi ha perill per a la vida de les persones”, va afirmar Pere Roqué, president d’Asaja Lleida, una de les entitats que van convocar la concentració. Ángel Samper, d’Asaja Aragó, va puntualitzar que no “li desitgem cap mal a l’ós ni al llop, però no poden ser on hi hagi ramaderia extensiva”. El llop ha estat albirat en diversos punts del Pirineu oscenc. A Catalunya, ha aparegut de forma puntual a l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà.

La població d’óssos podria arribar aquest any al mig centenar d’exemplars al Pirineu

Els ramaders es declaren decebuts per la gestió de l’ós per part de les administracions

La mobilització va reunir representants d’associacions ramaderes del Pirineu lleidatà que comparteixen el rebuig frontal a la presència de l’ós. També es va expressar en aquest mateix sentit Unió de Pagesos (UP), sense representació oficial a l’acte. Membres d’aquestes entitats esperen manifestar aquest posicionament davant del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, durant una visita al Pallars Sobirà prevista per avui, amb motiu de l’ampliació del Parc de l’Alt Pirineu.

Fa només dos anys, la presència de l’ós era acceptada de forma gairebé unànime (de bon grat o amb resignació) com una realitat ben consolidada. Les reivindicacions del sector es limitaven llavors a exigir mesures efectives per evitar-ne els atacs, així com indemnitzacions adequades quan hi hagués perjudicis als ramats. “Ara hem arribat a un punt en què hem vist que la coexistència i la convivència amb l’ós no és allò que l’administració ens havia dit”, va apuntar Xavier Ribera, de l’associació de ramaders del Pallars Sobirà.

La decepció i el sentiment d’engany s’ha estès entre els propietaris de bestiar, que citen com a exemples les denúncies per atacs de l’ós que la Generalitat no reconeix com a tal, així com els animals ferits, dispersats o estimbats en el moment de fugir del depredador, pels quals no reben indemnització. El fet que els fons del programa Piroslife per sufragar mesures de suport a la ramaderia arribin aquest any a la seua fi reforça encara més tota aquesta desconfiança.

L’encontre d’un pastor amb un ós a Castanesa el passat 27 de juny (veure SEGRE del dia 29) ha actuat com l’espurna que pren en un polvorí. La imatge de l’animal depredador que el mateix afectat va prendre amb el seu telèfon mòbil apareixia als cartells que cridaven a mobilitzar-se per la causa, i la concentració es va organitzar al municipi on va tenir lloc aquest mateix succés. Es va celebrar el mateix dia en què es va conèixer un episodi similar a pocs quilòmetres, al municipi de les Paüls, on dimecres passat un pastor es va veure a pocs metres de l’ós mentre atacava una ovella, i el va foragitar amb ajuda dels seus gossos, segons va publicar Heraldo de Aragón.

La Fundación Oso Pardo insisteix que “la convivència és possible” La Fundación Oso Pardo, entitat sòcia del programa Piroslife que lidera la Generalitat, va expressar ahir la seua preocupació al considerar que “s’està creant als mitjans un estat d’opinió desfavorable” a l’ós al Pirineu i va assegurar que la seua experiència “ens permet afirmar que la convivència és perfectament possible” entre aquesta espècie i l’activitat humana, “tal com ho és a la Serralada Cantàbrica”. Sobre les queixes dels ramaders, va apuntar que “són comprensibles i les seues sol·licituds han de ser ateses amb el màxim interès”, encara que va subratllar que la presència de l’ós “també pot afavorir l’economia i altres sectors de la població local”.