Conrear l'aroma de la cervesa

En ple boom de la cervesa artesanal, la majoria de fabricants de Catalunya ha de comprar a l’estranger un ingredient imprescindible que condiciona l’aroma i el nivell d’amargor d’aquesta beguda. Es tracta del llúpol, el cultiu del qual només avarca 17 hectàrees a tot el territori català i tot just dos i mitja a Lleida. Tanmateix, l’interès dels agricultors creix com ho fa aquesta planta enfiladissa: ascendeix de forma lenta però constant. Exemple d’això són els quaranta pagesos a la recerca de cultius alternatius que van acudir aquesta setmana a una jornada de l’IRTA per conèixer les diferents varietats del llúpol i visitar una plantació experimental a l’Escola Agrària del Solsonès.

Alemanya, els Estats Units i fins i tot Austràlia i Nova Zelanda són els països que proveeixen de llúpol la gran majoria de productors de cervesa artesanal. “Hi ha grans extensions a Castella i Lleó, però, pràcticament la totalitat de les seues collites són per a les grans cerveseres”, explica Quiònia Pujol, responsable de la cervesera Lo Vilot d’Almacelles.

“De tota manera, produeixen llúpol amarg quan els artesans prefereixen varietats aromàtiques”, apunta. Aquesta empresa té la major part de superfície d’aquest cultiu a Lleida, dos hectàrees la producció de les quals es fa servir gairebé al complet per a la fabricació de les seues pròpies marques, una cosa que els converteix en una excepció dins del seu sector. La resta del llúpol en explotació a Lleida, mitja hectàrea, és a Talarn i pertany a Catalana de Llúpol, empresa local que subministra a cerveseres del seu entorn.

Formada per quatre socis, tant ells com Lo Vilot fa més de cinc anys que es dedicaquen a provar als seus respectius terrenys diferents varietats (n’existeixen més de 250) per comprovar com s’adapten al medi i la seua productivitat. Tant els encara escassos productors lleidatans com els organitzadors de la jornada al Solsonès van destacar l’interès de dotar de matèries primeres de proximitat una indústria cervesera artesanal que sol reivindicar el seu caràcter local.