Turisme amb credencials

La naturalesa i les tradicions són dos dels principals atractius turístics de Lleida i això ha valgut a la demarcació reconeixements internacionals que són credencials per al turisme, que arriba per conèixer de primera mà el patrimoni mediambiental i cultural de primer nivell del qual disposen les comarques de Ponent.

A vista d’ocell, el verd és el color que millor defineix les comarques de Lleida en un any plujós com el 2018. I el turisme ho sap. Baixant al detall, el marró secà guanya el seu espai, encara creuat per grans cicatrius ondulants de color blau com el Segre i les Nogueres, Pallaresa i Ribagorçana. El colorisme és el bé més preuat entre el Pirineu i el pla i un dels més buscats pel visitant. El color de la naturalesa i l’atractiu de la tradició.

No és estrany, doncs, que un i un altre tinguin a hores d’ara alguns dels reconeixements més importants a escala internacional. Des d’un punt de vista intern, són l’orgull del lleidatà. Mirant a l’exterior, són credencials per al turisme internacional.

A les comarques del Pirineu, la intensitat turística és de 43,5 places d’allotjament per cada cent habitants

Un nombre cada vegada més alt de segells de qualitat bategen les millors destinacions de Lleida. La serra del Montsec forma part de la xarxa Starlight, que reconeix la qualitat del cel nocturn i defensa “el dret a la llum de les estrelles”, segons la seua pròpia definició. El Parc Nacional d’Aigüestortes, de prop de 15.000 hectàrees de superfície en el nucli central, aspira també a aconseguir aquest reconeixement, que atorga la fundació Starlight i té l’aval de la Unesco. Se’ls suma l’acabat de declarar Geoparc i el reconeixement d’Aran com a destinació Biosphere de turisme responsable, un sistema de certificació privat també reconegut per l’Organització Internacional de Turisme (OMT).

El Geoparc, que comprèn tot el Pallars Jussà i els municipis de Baix Pallars, Coll de Nargó, Vilanova de Meià, Camarasa i Àger, és el carnet que certifica la importància geològica d’aquest espai i que implica la seua gestió i la seua promoció conjunta, mentre que la destinació Biosphere acredita la Val d’Aran com a primer espai de muntanya a aconseguir aquest reconeixement.

Més enllà de la naturalesa, les tradicions i alguns dels millors elements patrimonials de Lleida ostenten els seus propis carnets de qualitat.

Les falles d’Aran, la Ribagorça i el Pallars, que atreuen uns 45.000 visitants cada any; el romànic de la Vall de Boí, que té uns altres 150.000 seguidors, o les pintures rupestres del Cogul, amb 6.000 més, estan reconeguts també com a patrimoni mundial per la Unesco i representen a la perfecció el millor de Lleida: destinacions objecte del desig de turistes aliens a les masses.

Atractius de format reduït que requereixen no només el bon criteri del visitant a l’hora de valorar-los, sinó una especial protecció per evitar que morin d’èxit. El debat està servit.

Les credencials de la Unesco serveixen com a carta de presentació i el turista busca cada vegada més espais fora de les aglomeracions. S’han d’evitar les masses tant sí com no? La pregunta té especial importància si es té en compte que a Lleida i, especialment a les comarques de muntanya, la intensitat turística és de 43,5 places d’allotjament per cada 100 habitants.

En aquest sentit, el director del Patronat de Turisme de la Diputació, Juli Alegre, va explicar que en espais naturals com Aigüestortes o el Parc Natural “en cap cas es permetria que els visitants fessin malbé l’entorn”. Alegre va apuntar que “cal apostar per la qualitat i la sostenibilitat del turisme en lloc de la massificació”.

A aquest tipus de visitant respon també al nombre creixent de paquets turístics que barregen, per exemple, gastronomia i aventura, o enologia i aigües d’interior.

Tu i Lleida és una de les empreses que ofereixen aquests paquets turístics al Montsec. Aquesta firma rep majoritàriament famílies i parelles de Barcelona i de la seua àrea metropolitana i l’objectiu és “que els turistes es moguin pel territori i el dinamitzin”, segons el director de l’empresa, Jaume León. “En la visita al museu de les campanes d’Os de Balaguer, els visitants poden fer un examen i si ho aproven reben un títol de tocacampanes, i els nens gaudeixen molt amb aquesta experiència”, va dir León. “La intenció és oferir activitats que siguin al més transversals possible, perquè els visitants dormin en una localitat, dinin en una altra i practiquin esport en un lloc diferent.” Així mateix, un altre objectiu és promocionar els productes del territori, que també participen en aquesta oferta turística.

Els ajuntaments dels dos costats de la serralada i la Fundació Catalunya La Pedrera, titular de gairebé 600 hectàrees a la part catalana, el mateix congost i les vores del riu, han creat diferents zones d’aparcament per evitar la saturació de vehicles que diàriament (amb una mitjana de 230 al dia) col·lapsin les vies d’accés a aquest espai tan singular i poder preservar els valors naturals i de paisatge. Actualment hi ha pàrquings a l’accés des de Corçà amb unes cinquanta places, el de la Masieta de la Fundació a Sant Esteve de la Sarga amb una capacitat per a 150 vehicles i un altre a l’accés des de la Pertusa amb un centenar més.

A la part aragonesa, l’ajuntament de Viacamp també va habilitar aquest any una àrea per als turistes que accedien des d’aquesta zona.

Una altra de les mesures per regular el trànsit de persones pel congost va ser la implantació de la reserva prèvia online d’aparcament a la zona de la Masieta, on també es troba el punt d’informació. Mesures que han de permetre gestionar de manera més eficient la zona i establir els usos que es poden fer tant a la làmina d’aigua com al congost.

Cap a on ha d’anar el turisme de Lleida?

Les comarques de Lleida i les empreses turístiques estan molt preparades i saben que és el client el que mana, el que té preferències. Per això, és necessari actuar d’una manera més transversal.

Transversal?

Sí. L’important és oferir el producte turístic primari, BTT, senderisme, activitats aquàtiques, etc., sense deixar de pensar en productes complementaris que poden aportar més turistes (família o amics).

Lleida disposa d’aquesta qualitat d’oferta, no?

Lleida està preparada. Actualment som generadors de productes molt bons que hem d’universalitzar. Els gustos canvien constantment. Hem d’oferir el millor producte al menor cost sempre que el client ho necessiti.

Com està evolucionant el turisme a la demarcació?

Les comarques de Lleida encara tenen capacitat per assumuir més turistes. Hi ha territoris del Pirineu on s’hauria de treballar per millorar en la qualitat de l’oferta més que per créixer turísticament.

De quina manera poden conviure el turisme i el medi ambient?

En llocs on se superin límits de saturació, s’haurien d’establir límits al turisme. No a tot arreu hi ha d’haver turistes.

Quins són avui els reptes del sector?

Hem de construir un relat que doni identitat al territori com destinacions turístiques de lleure. El turisme està canviant profundament i avui dia els visitants poden tenir informació al moment d’allò que estem fent a Lleida. D’alguna manera, hem de competir amb la resta del món.

El geògraf i professor de la Universitat de Lleida (UdL) Ignasi Aldomà valora que existeixen alternatives per protegir els espais naturals més freqüentats sense renunciar que rebin visitants. Entre el lliure accés i la restricció de passada, planteja una ordenació que permeti distribuir el turisme i dirigir-lo cap a àrees de menys incidència en el medi natural. “En alguns casos serà necessari restringir l’accés”, apunta Aldomà. Tanmateix, considera que abans d’adoptar aquesta mesura “n’existeixen d’altres, com circumscriure els llocs d’accés massiu i ordenar el pas de persones cap a punts o àrees amb menor incidència ecològica”. Espais naturals com el Parc Nacional d’Aigüestortes estudien des de fa anys com es divideix el volum total de visitants entre les diferents zones per determinar-ne l’impacte.