L'ACA amplia les restriccions per autoritzar noves granges en 125 municipis de Lleida

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ampliarà les restriccions a l’hora d’autoritzar noves granges i ampliacions de les ja existents als 125 municipis de Lleida declarats zona vulnerable a la contaminació per nitrats. L’organisme de la Generalitat ha vetat des de fa dos anys projectes per a explotacions de gran mida en aquestes localitats, llevat que els promotors incorporin tractaments per a les dejeccions o les traslladin a fora de les zones vulnerables. Ara també aplicarà aquesta mesura a granges de mida inferior. La restricció de l’ACA s’aplicava fins ara a granges de més de 2.500 porcs d’engreix o més de 750 mares (les incloses a l’annex I de la llei Catalana de Prevenció i Control Ambiental). Tanmateix, aquest organisme va presentar a començaments d’aquest mes a la Ponència Ambiental de la Generalitat uns nous criteris, que rebaixen el límit a projectes a partir de 2.000 caps de bestiar porcí i fins i tot menys. En el cas d’explotacions per sota d’aquesta xifra, l’obligació de traslladar els purins fora de la zona vulnerable o tractar-los s’aplicarà només a les que estiguin projectades en espais amb figures de protecció i que hagin de sotmetre’s a declaració d’impacte ambiental (DIA).

La voluntat de limitar l’aplicació de purins en zones vulnerables va arribar arran d’un toc d’atenció de la UE, que va constatar fa dos anys que la situació de les aigües subterrànies tot just havia experimentat millores pel que fa a contaminació per nitrats durant les últimes dos dècades. L’ACA va assenyalar que, des d’aleshores, les noves explotacions ramaderes representen únicament un 1,3 per cent dels nitrats generats per aquest sector.

El decret de fertilització de la Generalitat ha estat més de dos anys en tràmit i no s’aprovarà fins al 2019

Tanmateix, aquesta mesura ha estat criticada des dels inicis per organitzacions agràries com Unió de Pagesos (UP), que qüestionen el fet que s’apliquin restriccions severes a la construcció i ampliació de granges sense que estiguin emparades per lleis i decrets, al considerar que aquest fet implica incertesa i inseguretat jurídica per als ramaders.

D’altra banda, el futur decret de fertilització de la Generalitat, que haurà d’establir el nou marc regulatori de la gestió dels purins, fa més de dos anys que està en tramitació i no s’espera qne entri en vigor fins al 2019. El projecte planteja noves normes per a l’aplicació de dejeccions en cultius i limitarà la construcció de granges a les zones amb més concentració d’explotacions.

Així mateix, la planta de biogàs d’Almenar, que rep els purins de més d’un centenar de granges d’aquesta localitat i els voltants, es troba en concurs de creditors, encara que continua en servei. Així mateix, els ramaders d’Alcarràs esperen iniciar aquest estiu les obres de la nova planta de compostatge.

Més limitacions mentre plantes de tractament estan en impàs

El nou criteri de l’ACA a l’hora d’autoritzar explotacions ramaderes en zones vulnerables a la contaminació per purins arriba en un moment d’impàs per a les instal·lacions dedicades a tractar les dejeccions. Les dos plantes d’assecatge de purins encara tancades a Juneda i Alcarràs esperen les noves primes per generar electricitat de l’Estat, que ha superat tots els terminis que li va concedir el Tribunal Suprem per complir les sentències que obliguen a restablir-les després de la tisorada que les va tancar el 2014. Des d’aleshores, només han reobert a Lleida la de Miralcamp i la de VAG, a Juneda.