MEDI AMBIENT RESIDUS
Lleida inverteix 25 milions a tractar residus i adaptar-se a la normativa de la UE el 2020
Des del 2015, amb la construcció de l’abocador de Tremp, fins a aquest any, en què s’abordarà l’ampliació del de Montoliu || La inversió en l’abocador del Segrià és la més elevada feta pel Govern
L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) contempla una inversió de 25,3 milions a Lleida en la construcció d’infraestructures que permetran una bona gestió de les escombraries i assolir la mitjana de reciclatge que estipula la Unió Europea per al 2020, establerta en el 50%. Ja el 2015 la Generalitat va invertir un milió i mig en l’ampliació de l’abocador de Fígols, a Tremp, que dóna servei a les comarques del Jussà, el Sobirà i l’Alta Ribagorça, a més d’Aran.
També ha destinat uns altres 2 milions a millorar les instal·lacions de l’abocador de Clariana de Cardener, al Solsonès, per potenciar la reducció de la fracció orgànica. Ben aviat s’abordaran els treballs de recreixement del complex de les Borges, que costaran 1,3 milions, dels quals 800.000 els aporta el Govern, encara que l’obra estrella a la qual ha destinat més diners en aquest sector serà la construcció de la planta de selecció i ampliació de l’abocador del Segrià, a Montoliu, al qual es destinaran 20 milions.
Només Sobirà, Alt Urgell i Segarra assoleixen el 50% de reciclatge i Segrià i Garrigues no arriben al 30%
La corporació comarcal treballa en el pla especial que ha de legalitzar les instal·lacions
En aquest sentit, la Generalitat també té previst un import de 200.000 euros per a les minideixalleries que es faran en la vintena de pobles del Segrià que s’acolliran a la recollida porta a porta, uns altres 233.000 per a deixalleries distribuïdes pel pla i 309.000 al Pirineu i Aran, 110.000 en una planta de transferència a Espot i 200.000 més per a un complex similar a Aran, segons les dades facilitades pel director general de l’ARC, Josep Maria Tost.
Incentivar una bon sistema de recollida i la selecció de residus és l’objectiu de la Generalitat, en especial si es té en compte que només el Sobirà, la Segarra i l’Alt Urgell arriben a reciclar aquest 50% que exigeix la UE d’aquí a dos anys, mentre que comarques com el Segrià o les Garrigues no arriben ni al 30% i el reciclatge a Ponent s’ha estancat.
L’abocador del Solsonès, ubicat a Clariana de Cardener, ha rebut un nou revés judicial, i és almenys el tercer. El jutjat contenciós administratiu de Lleida ha declarat nul·la l’aprovació del projecte d’ampliació de l’abocador i les expropiacions de finques associades a aquest projecte. La sentència és conseqüència de la demanda que va interposar una veïna de Clariana propietària de terrenys expropiats per a l’ampliació del dipòsit de residus.
La resolució considera que aquest projecte i l’expropiació són nuls de ple dret i obre la porta que la demandant recuperi les finques. Tanmateix, admet desconèixer si serà possible. Segons figura en la mateixa sentència, la justícia ha anul·lat en dos ocasions anteriors el mateix projecte i les expropiacions derivades.
En concret, el primer projecte del 2005 i el del 2010, juntament amb els expedients d’expropiació de finques, van ser declarats nuls. Fonts pròximes van assenyalar que el consell ja té en marxa la correcció dels plans urbanístics que hauria de permetre regularitzar l’ampliació. Van apuntar que s’està ultimant el pla especial que donaria cobertura legal al projecte amb les correccions assenyalades per Urbanisme.
L’advocada de la demandant, Dolors Codina, afirma que totes les anul·lacions del projecte s’han produït per una falta de cobertura urbanística. En aquest cas, la justícia ha anul·lat el projecte del 2016, la qual cosa confirma que l’abocador ocupa il·legalment els terrenys on s’ubica des de l’any 2005, va assenyalar.
Va afegir que l’actuació del consell del Solsonès en els últims tretze anys ha consistit a “anar executant i ampliant l’abocador sense el previ planejament ni projecte ni expropiació vàlida” i s’ha fet cas omís de les sentències amb l’esperança que la demandant “tirés la tovallola”. Va criticar l’actuació de la corporació, que va qualificar de “prepotent” i impròpia d’un estat de dret.