El Govern gestionarà enguany 3.400 hectàrees de cultius per preservar aus en vuit zepes

Vuit anys ha invertit la Generalitat a comprar o llogar les 3.400 hectàrees de les zepes de Mas de Melons-Alfés, els secans del Segrià i Utxesa, Belmunt-Almenara, Belianes-Preixana, els Plans de Sió, Anglesola-Vilagrassa, Granyena i els Valls del Sió-Llobregós per a la protecció d’una desena d’aus estepàries (trenca, terrerola comuna i vulgar, alosa, ganga, xurra, sisó, arpella, gaig blau comú i àguila cuabarrada) de cara a pal·liar els efectes de les obres del Segarra-Garrigues, tal com exigeix la UE per evitar multes milionàries. Des del 2010 el Govern està immers en aquesta actuació per adoptar mesures correctores i compensatòries en aquestes àrees determinades pels plans d’ús i gestió, tal com estipula la declaració d’impacte ambiental, que preveu la compra de 1.350 i el lloguer d’unes altres 2.050 hectàrees. Fins al moment, ja gestiona 2.865 hectàrees i durant aquest any llogarà o comprarà les 535 restants, segons va explicar el director general de Desenvolupament Rural, Oriol Ansón.

En aquests punts estava prevista la construcció de basses de regulació d’aigua mitjançant illes flotants i abeuradors, construccions per a la nidificació, sorretament o reforma de les línies elèctriques a fi de preservar els hàbitats de secà.

Precisament, dimarts passat el Consell Executiu va donar llum verda a una redistribució d’hectàrees per a la substitució de basses de regulació mitjançant illes flotants que no han tingut l’efecte esperat en les àrees de refugi i nidificació dels ocells aquàtics al riu Set i a l’entorn del pantà de l’Albagés.

Segons Ansón, aquestes illes flotants no han funcionat com a mesures correctores, per la qual cosa es passarà a eliminar-ne una per a la readaptació d’aquesta zona. Així, es passarà a la recuperació d’hàbitat de ribera i la creació de zones humides per afavorir la creació de refugis i aquells punts de nidificació. Aquestes mesures ja han estat comunicades a la Comissió Europea. Segons Ansón, la conselleria d’Agricultura vetlla perquè totes les mesures compensatòries i correctores tinguin l’efecte desitjat a la fauna.

La séquia de Remolins es modernitza

La Comunitat de Regants de la Séquia Remolins de Soses, Alcarràs, Torres de Segre i Aitona va estrenar el mes passat la modernització del reg amb degoteig i aspersió en un centenar d’hectàrees propietat d’uns 200 agricultors d’Alcarràs, Torres i Soses. L’entitat ha finalitzat la primera fase per eliminar el reg a manta i potenciar l’estalvi d’aigua.El projecte global preveu regar a pressió tota la superfície d’aquest regadiu del Baix Segre amb 753,20 hectàrees pròximes al riu i de prop de 450 propietaris. Segons el president de l’entitat, Albert Palau, la inversió és de 5 milions d’euros dels quals prop d’un 40% serà finançat amb ajuts de la Generalitat i de la UE, i la resta anirà a càrrec dels pagesos que ja han contractat un crèdit bancari a 25 anys per sufragar els costos. Aquesta primera fase per modernitzar el reg a 350 hectàrees ha contemplat la construcció d’una bassa d’emmagatzematge per a 45.000 metres cúbics a Alcarràs, encara que la captació es troba situada a la presa de Butsènit. També s’han soterrat més de 3 quilòmetres de la conducció principal, que en té un total de set. Les obres de la segona fase es faran aquest any per modernitzar les altres 400 hectàrees restants un cop acabi la campanya de regadiu, va indicar Palau. Els regants van abordar el projecte fa més de 2 anys per obtenir els permisos de la Generalitat de Catalunya. Soses aglutina més de la meitat de les hectàrees i la resta es distribueixen gairebé proporcionalment entre els altres tres municipis. La Séquia de Remolins és una de les pioneres en la modernització del reg al Segrià. Aquesta actuació ja s’ha dut a terme en zones de Pinyana (Alcarràs), el Canal d’Urgell o l’Aragó i Catalunya. Val a recordar que l’Horta de Lleida també preveu fer-ho en més de 1.000 hectàrees.