FAUNA POLÈMICA
Quan Goiat va agitar el rusc
La reintroducció de l’ós eslovè al Pirineu ha contribuït a revifar l’oposició a aquesta espècie quan ja havia caigut en l’oblit || L’ecologisme es mobilitza en la seua defensa mentre augmenten entre les dos parts les crítiques a la Generalitat per la gestió del programa Piroslife
L’ós Goiat fa un mes que és al Pirineu francès, però segueix fent parlar al nostre costat de la frontera. Dos setmanes després que la Generalitat anunciés la intenció de retirar-lo de la serralada, als ramaders de muntanya els sembla insuficient i preparen noves mobilitzacions per exigir la retirada de tots els que habiten el Pirineu, al voltant ja del mig centenar. Com a resposta, associacions ecologistes han sortit en defensa dels plantígrads amb recollides de firmes i conferències que advoquen per la coexistència amb l’activitat humana. Mentrestant, mitjans internacionals com The Telegraph, The Guardian i Il Giornale han dedicat titulars a l’ós eslovè que l’Executiu català va alliberar fa dos anys al Pallars Sobirà, en el marc del programa Piroslife. Defensors i detractors de l’ós comparteixen una postura crítica cap a la gestió de la Generalitat al capdavant del Piroslife. El Govern va rebre 1,8 milions de la UE el 2014 per sufragar la major part del programa, dotat amb 2,4 milions i amb ambiciosos objectius. Un d’aquests, “generar un clima d’acceptació i coexistència”, contrasta amb el ressorgir del moviment de protesta contra l’ós quan feia anys que estava extingit. Això no és només a causa de Goiat, però alliberar-lo al Pirineu tampoc ha contribuït a una altra de les metes del projecte: “Provar que el risc d’atacs zero a la ramaderia i l’apicultura és possible.” Al juliol, experts vinculats al Piroslife van concloure que tenia una conducta “anòmala” per la seua voracitat i una preferència insòlita pel bestiar equí. Aleshores, havia matat sis eugues, quatre poltres, quatre ovelles i una cabra en un total de quinze atacs des de la primavera. També havia destrossat dos ruscos. Des que és a França, ha atacat bestiar en nou ocasions més.
Hi havia un motiu de pes per portar Goiat: “Consolidar genèticament la població” d’óssos, un altre objectiu del Piroslife. És a dir, trencar amb l’endogàmia de la colònia pirinenca, tota descendent del mascle eslovè Pyros. Es desconeix encara si el jove exemplar destinat a rellevar-lo ha aconseguit reproduir-se, tot i que un any i mig després de reintroduir-lo va aparèixer una inesperada alternativa per augmentar la diversitat genètica: l’ós Nere, al qual es donava gairebé per perdut al Pirineu occidental. És l’únic exemplar nascut a Aran sense vinculació amb Pyros.
La premsa internacional ja ha dedicat titulars a l’ós esolvè que la Generalitat va reintroduir al Pirineu
Resulta difícil dir fins a quin punt s’ha avançat en un últim objectiu: “Millorar els espais de coordinació internacional en relació amb l’ós.” El que sí que se sap és que les bateries del collar GPS que permet localitzar Goiat via satèl·lit podrien esgotar-se d’aquí a dos setmanes, una cosa que dificultaria extremament capturar-lo, i que ni Generalitat ni Conselh poden canviar-l’hi llevat que l’ós torni al Catalunya. França no s’ha pronunciat encara sobre si canviarà el localitzador o si permetrà que el Govern ho faci en territori gal.
El temps corre per ara a favor dels que defensen deixar tranquil Goiat. Per la seua banda, partidaris i detractors de l’ós despleguen els seus arguments. Unes raons que sovint tenen una cara i una creu i admeten més d’una interpretació (vegeu el desglossament).