MUNICIPIS VEÏNS
El parc juràssic de Corbins
Una escultura d’un braquiosaure d’onze metres i la seua cria, al pati d’una casa || L’autor ha convertit el seu jardí en un museu d’animals de ciment
Una girafa treu el seu llarg coll des d’un jardí de l’avinguda Lleida de Corbins. És una escultura, envoltada de molts altres animals emmotllats amb metall i ciment: un elefant, un cavall, un estruç, una àguila i un porc, entre els altres. El seu autor és un veí del poble, Antoni Gené, agricultor de professió que ha convertit casa seua en un petit museu a l’aire lliure on la seua obra queda a la vista del públic. Tanmateix, la peça més impressionant és al pati del darrere que dóna al carrer Pau Casals. Es tracta d’una reproducció d’un braquiosaure de sis metres d’altura, onze de longitud i quatre tones de pes amb la seua cria refugiada entre les potes.
Gené va treballar intensament en el dinosaure de més mida entre el desembre del 2002 i el gener del 2003, basant-se en una figura en miniatura. Mai abans havia fet una escultura tan gran i no ha tornat a fer-la des d’aleshores. “Al principi vaig pensar treballar-hi al cobert, fins que em vaig adonar que el cap no passaria per la porta”, va explicar. Va dissenyar una estructura de diverses peces metàl·liques que va acoblar posteriorment i va recórrer a la imaginació per resoldre sobre la marxa cada dilema que plantejava el projecte.
Les seues escultures reprodueixen la forma de cavalls, porcs, estruços, girafes, elefants i caragols
Un dels més espinosos va ser donar un aspecte rugós a la pell. Després de moltes cavil·lacions, es va fabricar un full de plàstic i cautxú que va pressionar contra la superfície del ciment encara tendre per donar-li un aspecte irregular. Temps després completaria la seua obra amb la cria del braquiosaure. El resultat dels seus esforços atreu des d’aleshores la curiositat dels que passen al costat de casa seua.
El taller de Gené allotja tota mena de figures, moltes de les quals reproduccions d’animals de ciment. Crida l’atenció entre aquestes un mussol de més d’un metre, que va esculpir anys enrere i es va convertir en la seua última peça de grans dimensions. Des d’aleshores ha continuat entregat a la seua afició, però ara la desenvolupa a una escala més pràctica. Fabrica caragols que difereixen poc de la seua mida real.