Espanya i França acceleren l’autopista elèctrica per tenir-la llesta en nou anys

Espanya i França han acordat inaugurar en menys de nou anys l’autopista elèctrica, la línia de molt alta tensió per connectar les xarxes dels dos països a través del Pirineu. Rellancen així aquest polèmic projecte, la història del qual es remunta a més de dos dècades i que apareix ara vinculat a altres línies i infraestructures previstes a Lleida.

Els governs d’Espanya i França han posat en marxa el compte enrere per inaugurar en un màxim de nou anys l’autopista elèctrica, la polèmica interconnexió elèctrica entre els dos països a través del Pirineu aragonès. D’aquesta manera consta a la Segona Declaració de Lisboa, que els dos estats i la Comissió Europea (CE) van firmar el 27 de juliol a la capital portuguesa. S’hi comprometen a “accelerar” la línia de molt alta tensió (MAT) Aragó-Marsillon “a fi de concloure-la el 2027 a tot estirar”. Aquesta infraestructura s’ha convertit a més en una nova justificació per a altres projectes elèctrics que han estat objecte d’oposició i polèmica a les comarques del Pirineu de Lleida.

Un és la MAT del Pallars, la línia de 400 kV prevista entre Penyalba i Isona. L’altre és la repotenciació de la línia d’alta tensió de 220 kV entre Foradada del Toscar i la Pobla de Segur. Es tracta de dos projectes de Red Eléctrica de España (REE) que, en els seus inicis, es van presentar com a actuacions sense vinculació amb l’autopista elèctrica.

Un informe per a la CE apunta que aquesta línia té una “especial influència” en l’autopista elèctrica

Apareix vinculada al projecte per convertir el pantà de Mequinensa en una central reversible

Tanmateix, un informe elaborat per a la UE les descriu actualment com a “complements” necessaris per regular i modular els fluxos d’energia entre els dos països quan es dugui a terme la interconnexió. El va redactar la Xarxa Europea de Gestors de Transport (Entso-E), organisme del qual forma part REE i que participa en el desenvolupament de la política energètica comunitària.

Aquest organisme va publicar l’octubre del 2015 l’informe Regional Investment Plan 2015 Continental South West Region, set mesos després que Espanya i França acordessin reactivar el projecte de l’autopista elèctrica després de gairebé una dècada d’abandó. Aquest document destaca la necessitat d’impulsar altres infraestructures “complementàries” per “integrar i acomodar fluxos d’energia majors i més volàtils” entre els dps països.

En el cas de la línia d’alta tensió Foradada del Toscar-la Pobla, la descriu com un projecte “independent de la interconnexió transfronterera” però “amb una especial influència” en aquesta, i adverteix, d’altra banda, que sense aquesta i altres actuacions als dos costats de la frontera l’objectiu de passar d’una potència de cinc a vuit gigawatts d’interconnexió “podria no assolir-se”.

Quant a la MAT del Pallars, la vincula al transport d’energia procedent de futurs bombatges hidràulics a Aragó i cita en aquest sentit la iniciativa plantejada des de fa anys per convertir Mequinensa en una central reversible com ho són les de Moralets i Sallente-estany Gento. En el cas de Mequinensa, el projecte en tramitació de la firma Ingeniería Pontificia planteja la construcció d’un nou embassament en una cota superior. L’informe assenyala que aquestes centrals “proporcionen al sistema elèctric una resposta immediata davant de necessitats inesperades i incrementen el seu resiliència”, ja que contribueixen a evitar sobrecàrregues i caigudes de la tensió.

Val a recordar que REE va obtenir fa un any el vistiplau estatal per a la subestació elèctrica d’Isona, el primer pas per a la MAT.