El turisme crea gairebé vuit mil llocs de treball directes a Lleida al llarg de l’any

El sector turístic és un dels principals motors econòmics de les comarques de Lleida. Mostra d’aquest fet són els gairebé vuit mil llocs de treball que genera cada any. Almenys dos mil estan relacionats amb les temporades altes en l’hostaleria, mentre que les estacions d’esquí i els esports d’aventura representen uns 4.000 contractes cada any.

El turisme és un dels principals actius de les comarques de Lleida. Mostra d’aquest fet és el rècord de visitants que es va establir l’any passat, amb més d’un milió, i l’impacte econòmic, que es calcula en 1.000 milions d’euros, un 13% del PIB de la demarcació. Un altre indicador del pes d’aquest sector en l’economia de Lleida és que genera prop de vuit mil llocs de treball al llarg de l’any, segons dades de la Federació d’Hostaleria i de l’INE. Almenys dos mil corresponen a l’hostaleria. A les temporades altes d’estiu i de neu, el nombre de treballadors passa de 8.000 a 10.000. Pel que fa a l’esquí, es calcula que cada hivern genera prop de 2.150 llocs de treball, entre el personal fix i el de temporada. En aquesta xifra s’inclouen tots els treballadors dels onze dominis esquiables que hi ha a Lleida.

Però a la demarcació no tot és neu, perquè a l’estiu el ràfting i el barranquisme prenen el relleu de l’esquí. Els esports d’aventura van donar feina l’any passat a 1.939 persones, de les quals 816 van treballar a jornada completa. Tot seguit vindrien els hotels, que lideren la llista quant a allotjaments. Entre els mesos de gener i juny del 2018, aproximadament 1.610 persones han treballat en algun dels més de 400 hotels que hi ha a la província.

Per la seua banda, les cases de turisme rural lleidatanes van generar 610 llocs de treball durant el mateix període; els càmpings, un total de 109, i els apartaments turístics, 82. En total sumen un mínim de 7.699 contractes directes en empreses del sector turístic. A aquesta xifra s’haurien d’afegir també aquelles persones aque tenen una activitat que es relaciona de forma indirecta amb l’afluència de turistes. Treballadors en supermercats, gasolineres o botigues que durant els mesos d’estiu i hivern registren un volum més elevat de clients (en part, turistes) contracten més personal.

El director del Patronat de Turisme, Juli Alegre, va explicar que tot aquest personal “no està comptabilitzat”, tot i que va assegurar que “el turisme genera uns fluxos laborals que provoquen que hi hagi establiments que necessitin contractar més treballadors”.