Els lleidatans pagaran el 2018 quatre vegades més d’IBI que els habitants de Ceuta

Viure a Lleida implicarà el 2018 pagar de mitjana uns 370 euros a l’any pels béns immobles que tinguis, una xifra molt superior als 315,2 euros que recaptaran de mitjana la resta de capitals de província de l’Estat a través de l’IBI i cinc vegades per sobre de la qual cosa hauran de desemborsar els habitants de Ceuta.

Segons un informe difós pel Consell General d’Economistes, són els espanyols que viuen a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla els que gaudiran d’un IBI més baix, amb unes quanties mitjanes de 87 i 106 euros, respectivament, la qual cosa suposa una diferència amb qualsevol lleidatà superior a 260 euros a l’any.

Per a la majoria de les capitals de províncies la recaptació d’aquest impost suposarà, aquest any, més del 50 per cent dels ingressos percebuts mitjançant impostos locals, un aspecte en el qual destacarà Ciudad Real, on el pes de l’IBI serà del 78,4 per cent.

Després de Madrid, seran els habitants de Castelló els que hagin de realitzar un esforç més gran i aportar a les arques públiques 419,8 euros de mitja per aquest concepte, seguits de prop pels lleonesos, l’ajuntament dels quals recaptarà 407,3 euros per càpita.

De les quatre capitals catalans, tres d’elles, Tarragona, Barcelona i Lleida, se situaran als següents llocs, amb uns ingressos que oscil·lessin entre els 370 i els 399 euros, depenent del municipi.

Per sobre de la mitjana nacional, ubicada en 315 euros, i amb un màxim per habitant de 357 euros, es troben unes altres nou capitals de província: Ciudad Real, Segòvia, Oviedo, Toledo, Santander, Sòria, Girona, Cadis i Salamanca.

En la part baixa de la taula, cal anar-se’n des del nord de l’Àfrica de Ceuta i Melilla fins el País Basc per trobar la ciutat que menys diners per habitant recaptaran amb l’IBI: Bilbao, on els seus habitants pagaran el setembre 149 euros cada un de mitjana, una xifra molt similar a la de Pamplona, amb 151 euros.

Les dos capitals de les Canàries, Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas, també estan entre les que menys diners recaptaran amb l’IBI, un impost que, en aquest cas, els suposarà a cada habitant 189 i 225 euros, respectivament.

També són entre les capitals que menys recaptaran Palència, amb una quantitat de 190 euros, i Lugo i Pontevedra, que rebran 223 euros per ciutadà.

Tanmateix, els ingressos dels ajuntaments mitjançant l’IBI no mantenen una relació directa, en tots els municipis, amb els tipus impositius que estableix cada administració local.

I això és així a causa del diferent valor cadastral dels immobles i a què els ajuntaments tenen marge per fixar els tipus de l’IBI entre una forquilla que va del 0,4 %, com a mínim, fins un màxim de l’1,1 %, i també poden aplicar exempcions i bonificacions

Encara que Madrid rebrà la quantitat més elevada per habitant, és un dels ajuntaments amb menor tipus impositiu local per als immobles urbans, d’on prové la recaptació més gran, un 0,51 per cent, només lleugerament superior al mínim establert -del 0,4 per cent.

Aquesta idea de mantenir el tipus de gravamen a immobles urbans proper al mínim també és present en les administracions locals de Toledo, Màlaga, Albacete, Saragossa, Burgos, Terol o Santander, totes elles amb un impost que ronda el 0,45 per cent.

Al contrari, Girona, Lleida i Tarragona tenen un tipus impositiu que duplica el mínim i que supera el 0,9 per cent.

Referent als immobles rústics tan sols Lugo i les dos capitals de les províncies de les Canàries mantenen el tipus impositiu en un 0,3 per cent, el mínim fixat per llei, i són Còrdova (1,22 %) i Valladolid i Orense, ambdues amb un 1,07 per cent, les que tenen un tipus més gran per a aquestes finques.

Segons el Consell General d’Economistes, durant el 2018 seran els béns de característiques especials els que tinguin uns tipus impositius més grans, que assoliran el màxim possible de l’1,3 per cent a 19 capitals de província, encara que 22 províncies no preveuen obtenir ingressos per aquesta via.

L’informe assenyala, a més, la necessitat d’una reforma de la tributació de la riquesa a causa que els impostos locals, majoritàriament, es van configurar fa molt temps.