SEGRE

TRIBUNALS EL CONFLICTE CATALÀ

Citats a declarar per l'1-O una vintena de mossos de Lleida

Els agents que van participar en l’operatiu ho hauran de fer com a testimonis al jutjat de Lleida || En el marc de la investigació per un delicte de desobediència

Vista de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Lleida.

Vista de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Lleida.SEGRE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Jutjat d’Instrucció número 4 de Lleida ha citat recentment a declarar almenys una vintena d’agents dels Mossos d’Esquadra de la regió de Ponent en qualitat de testimonis en la causa de desobediència per l’1-O. Aquests mossos, que formarien part del dispositiu policial que es va desplegar a Lleida durant la jornada de votació del referèndum, hauran de prestar declaració davant del jutge el pròxim mes d’octubre.

Segons van apuntar des de la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya, “els agents hauran d’explicar el que hi ha relatat a les actes d’aquella jornada encara que, al capdavall, nosaltres sempre seguim les ordres dels responsables de l’operatiu”. La Guàrdia Civil ja va escorcollar el passat 19 d’octubre, per ordre del jutjat, la comissaria dels Mossos a Lleida per accedir als enregistraments de la centraleta durant l’1-O.

Així mateix, va demanar bolcar la informació de tres telèfons mòbils, dos dels quals de dos alts càrrecs dels Mossos i el tercer, d’un agent. En aquest sentit, el jutge va dir que els agents lleidatans “no només van tenir una deliberada actitud passiva, sinó també una actitud proactiva afavoridora de la realització de la consulta”.  L’Audiència Nacional ja va rebutjar assumir la causa sobre l’actuació de la cúpula dels Mossos de Lleida per l’1 d’octubre al considerar que els investigats, quatre comandaments de la policia catalana, no van incórrer en un delicte de sedició.

Per aquesta raó, la magistrada Carmen Lamela va limitar la imputació a un delicte de desobediència, un càrrec que competeix al jutjat lleidatà. Lamela va basar la seua resolució en l’informe emès pel Ministeri Fiscal, que se centrava en tres punts.  El primer va ser la “inexistència en la connexitat subjectiva ni material objecte del procés”. El segon aspecte eren els delictes a investigar, ja que “el delicte objecte del jutjat de Lleida és per un delicte de desobediència, que no forma part del catàleg dels delictes competència de l’Audiència Nacional”.

Finalment, afirmava que el fet d’“unificar aquests dos procediments comportaria que l’Audiència Nacional serà la competent per a la investigació de l’activitat desplegada pels Mossos”, i va recordar que el cos està format per 17.000 agents.

tracking