Absolts de mòbing dos càrrecs de la Diputació

El jutjat penal número 2 de Lleida ha absolt dos càrrecs de la Diputació, M.M.O. i G.S.M., del delicte d’assetjament laboral del qual els acusaven l’exinterventor Josep Jaume Mateu i el representant sindical José María Veganzones. La sentència afirma que “no ha quedat acreditat” que els ara absolts acordessin “la posada en marxa d’un pla d’assetjament”, i nega que realitzessin “actes hostils o vexatoris” sobre els denunciants “per aconseguir la seua sortida de la Diputació”, com sostenia la versió dels querellants, que ha estat rebutjada. La Fiscalia demanava un any i nou mesos per a un dels dos càrrecs ara absolts.

La Diputació va emetre ahir un comunicat en el qual afirma que la sentència, “molt fonamentada”, assenyala que “els fets denunciats pel senyor Mateu i el senyor Veganzones no són actes hostils ni greus, sinó simples percepcions subjectives dels denunciants, i que els canvis i procediments administratius són les conseqüències lògiques de decisions purament administratives”.

La sentència afirma que no hi ha proves que els ara absolts assetgessin els denunciants

Segons la corporació provincial, “la sentència remarca que els actes considerats per l’exinterventor com a fustigació i mòbing laboral són en realitat conseqüències necessàries i objectives del seu cessament com a interventor, una vegada perduda la confiança en ell. I el mateix es diu en relació amb el senyor Veganzones, que va ser traslladat de lloc de treball de forma ajustada a dret. Cap dels acusats no tenia superioritat orgànica i funcional sobre ells i les seues actuacions han estat legítimes i legals”.

La Diputació considera que “finalment es demostra que les denúncies interposades en el seu dia pel senyor Mateu i el senyor Veganzones responen només a represàlies pel cessament del primer i a una voluntat manifesta de fer mal a la institució. Prova d’això és que, tal com recull la sentència, totes les acusacions estaven òrfenes de prova, davant de l’extensa prova documental i testifical de la corporació”. Els querellants estudien la possibilitat de recórrer davant de l’Audiència.