Es desprèn part de l'antiga muralla medieval de Torà i apareixen esquelets humans

Uns set metres dels trenta que queden de la muralla medieval de Torà, al costat de l’església de Sant Gil, es van desprendre la matinada de dissabte passat i va deixar tallat des d’aleshores el carrer Llanera. Segons va explicar l’historiador local i rector, Fermí Manteca, es tracta de la zona on des de l’any 1003 està documentat el castell i la primitiva església. Quan a mitjans del segle XIX es va construir el nou cementiri no es van traslladar totes les restes de l’antic. Manteca va apuntar que possiblement es tracti de les restes ubicades als estrats més baixos de la part interior de les muralles. És el tram més gran de muralla que es manté de Torà ja que la resta de la construcció medieval ha quedat absorbida pel creixement de la població. Per la seua part, l’alcalde, Magí Coscollola, va explicar que ahir va donar avís a la conselleria de Cultura perquè facin les prospeccions corresponents i es pugui retirar la part enderrocada. Aquest tram de la muralla està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, de manera que s’ha d’obtenir permís abans de portar-hi a terme qualsevol acció. Entre les causes de l’enfonsament, l’alcalde apunta a les humitats provocades per les abundants pluges d’aquest any. Segons Manteca, el castell estava situat en zona de frontera amb la dominació àrab. L’any 1006 va tenir lloc la batalla de Torà, en la qual es van unir els comtats de Barcelona, la Seu i Vic.

Val a recordar que el mes de juliol passat va quedar afectat un altre bé del patrimoni de Torà. Es tracta de la creu de Sant Ramon, que dóna nom a l’emblemàtica plaça de la Creu, que va ser destruïda per uns desconeguts. Coscollola va explicar que juntament amb l’associació de patrimoni de Torà s’està pendent de la presentació d’un pressupost per a la seua recuperació.