ARAN L?OCCITÀ A LA JUSTÍCIA
Una jutge substituta impulsa per primera vegada la traducció a l'aranès de sentències
El jutjat de Vielha tradueix per primera vegada a l’aranès les decisions per iniciativa de la jutge || De moment, han transcrit en occità 90 sentències i la magistrada proposa utilitzar-lo a les bodes
Natalia Plaza Benimeli, actual jutge substituta de Vielha, al seu despatx a la capital aranesa.
Natalia Plaza Benimeli va arribar des de Barcelona a la Val d’Aran a finals del mes de juliol del 2017 com a jutge substituta del jutjat de Vielha i la va sorprendre comprovar fins a quin punt està estès l’aranès al carrer. Al mes següent es va posar en contacte amb el síndic d’Aran i li va proposar traduir les sentències, emeses en espanyol, també a l’occità. “Sempre estem parlant d’atansar la justícia a la societat. Quina millor manera?”, defensa la magistrada.
El setembre de l’any passat van començar a traduir les interlocutòries de la jutge. Ara ja hi ha noranta sentències en aranès. De moment, de jurisdicció civil, alguna sentència penal en el cas de delictes lleus i interlocutòries definitives, explica Plaza. “Només vaig posar una condició”, assenyala la jutge: la traducció no podia demorar-se més enllà de les 48 hores que actualment té com a termini màxim per evitar allargar els terminis.
“Cal ser aquí per adonar-se que l’aranès és una llengua del carrer.” Al principi, assegura la jutge, “la meua proposta els va sorprendre. I a mi em va sorprendre que els sorprengués. Crec que la Justícia encara es veu de vegades com una cosa al marge de la societat”. Ara, advocats i procuradors, que són els primers a rebre les resolucions de la jutge, també ho agraeixen.
El síndic, Carlos Barrera, i el president de l’Institut d’Estudi Aranesi, Jusèp Loís Sans, expliquen que només hi ha un precedent de sentència en aranès. Va ser el 2001, arran d’un conveni amb el Consell General del Poder Judicial i la Generalitat per a la normalització de l’aranès a la justícia, i va donar un únic fruit: la traducció de la sentència 157 del contenciós de Lleida el 2001. Al marge, “des del 2010 a partir de la llei de l’Aranès es tradueixen totes les lleis. I ja en van un centenar, amb milers de paraules que ens han servit per tenir un corpus lingüístic molt important” per a la utilització de l’occità en l’àmbit judicial, explica Sans.
Tanmateix, “si no es compta amb la voluntat privada”, en aquest cas, de la jutge, assenyala el síndic, l’aranès farà pocs passos més en l’àmbit social. Als anys 90 hi va haver un notari que va tenir la mateixa iniciativa en relació amb les escriptures i les va traduir a l’occità. De sobte, el 18% de les escriptures a la vall constaven també en aranès. “Però se’n va anar el notari, Vicent Simó, i el 18 va caure al 0%.”
Per a la jutge Plaza queda encara una assignatura pendent: oficiar casaments en aranès. “Jo ho proposo a les parelles que vénen a casar-se.” Es tracta d’una intervenció breu, de la lectura de tot just tres articles del Codi Civil, que faria la magistrada. Però encara no ha tingut èxit.
El Conselh projecta reforçar el servei de política lingüística
El Conselh Generau va posar a disposició de la jutge Plaza els serveis d’una traductora i treballadora del Conselh, Paloma Puche, que ha estat l’encarregada de copiar a l’aranès les noranta sentències fins ara. El síndic, Carlos Barrera, va avançar ahir que plantejarà a la conselleria de Presidència i a Justícia la possibilitat de reforçar el servei per atendre un volum major de traduccions, entre sentències i reglaments de l’administració. “L’Oficina de Política Lingüística compta ara amb tres persones, però la realitat en demana més i la introducció del tema judicial suposa una oportunitat per reforçar-lo”, va assenyalar Barrera. Per al síndic és vital la implicació de particulars en la promoció de l’aranès, tota una lliçó per al territori occità a França.
