A cop de referèndum

Aquest dilluns es compleix un any de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, prohibit pel Tribunal Constitucional. A les comarques de Lleida es va saldar amb 123 ferits, segons el departament de Salut. Hi va haver onze càrregues policials: cinc, a la capital del Segrià, als col·legis electorals ubicats a la Caparrella, Benestar Social, Escola Oficial d’Idiomes, CAP de Cappont i Escola d’Adults Joan Carles I de la Mariola; i sis a les poblacions d’Alcarràs, Soses, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Menàrguens i Ponts. Un any després, una quinzena de municipis de la demarcació han batejat carrers, places i equipaments públics amb la data de referèndum. De fet, el primer poble de Catalunya a tenir la plaça 1 d’Octubre va ser Vilagrasseta, un nucli de Montoliu de Segarra que la va inaugurar el mes de juliol del 2017.

Avui serà el torn de Tàrrega, Menàrguens i Bellcaire d’Urgell. Encara que l’efemèride tindrà un caràcter més reivindicatiu. A Lleida coincidiran dos manifestacions. A les 12 del migdia Universitats per la República ha convocat una concentració amb motiu de la vaga pel primer aniversari de l’1-O i “contra la repressió viscuda”.

Dos ferits de Lleida que van denunciar una agressió han acabat denunciats per la llei mordassa

El consell de l’estudiantat de la UdL s’ha afegit a aquesta mobilització, així com alguns centres de Secundària. A les 18.30 sortiran diferents marxes des d’alguns dels col·legis electorals on hi va haver càrregues policials, com el CAP de Cappont o l’EOI, que confluiran a les 19.30 a la plaça de la Pau, davant la subdelegació del Govern espanyol, des d’on partirà una manifestació conjunta organitzada per la Plataforma 1 d’Octubre fins a la delegació del Govern català. La ressaca de l’1 d’octubre va més enllà d’aquestes commemoracions. Encara hi ha 33 alcaldes de Ponent encausats per posar les urnes a Lleida (vegeu la pàgina 8). A més, dos dels ferits que van presentar denúncies per agressions han acabat denunciats en aplicació de l’anomenada llei mordassa.

El referèndum continua tan present un any després que les samarretes de la multitudinària manifestació de la Diada van ser del color corall de les brides que van segellar les urnes de l’1-O, convertides en objecte de culte. S’han publicat desenes de llibres sobre una jornada de votació que el Govern de Mariano Rajoy va intentar, sense èxit, que no arribés a celebrar-se. Ni la policia ni el CNI van aconseguir trobar les 13.000 urnes amagades de formes rocambolesques (vegeu la pàgina 9).

Quinze dies després del referèndum els líders de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, van ingressar a la presó.