«Mai pensaré que m'han vençut, seguiré lluitant per mi i la meua gent»

L’Ariana va acudir al col·legi electoral del departament de Benestar Social de matinada i esperançada que la jornada es desenvolupés tranquil·la i sense incidents. “En aquell moment no pensava que el dia s’acabaria com es va acabar, confiava que el Govern central no enviaria els antiavalots”. Ella va ser una de les presidentes de mesa d’aquest col·legi electoral i va patir en primera persona la intimidació i les amenaces dels agents de policia que van acudir al lloc. «Un company i jo vam amagar les urnes en una saleta, però quan vam sortir d’allà ens els vam trobar de cara. Ens van demanar el DNI i vam preguntar el perquè i el policia, que estava molt agressiu i amb guants metàl·lics, ens va respondre “perquè em surt dels collons”, després ens van tancar en dos sales diferents per interrogar- nos.»

L’Ariana relata la seua experiència mentre se li posa la pell de gallina, una cosa que li ocorre cada vegada que recorda aquella jornada, que la va omplir “d’orgull al veure com els catalans i els lleidatans ens vam mobilitzar per votar, però amb la tristesa de veure la resposta de l’Estat”. Durant l’interrogatori, subratlla que un policia li va dir “o ens dónes les urnes o obrim totes les portes amb el teu cap”.

En aquell moment estava embarassada i no va poder aguantar la pressió. “Mai oblidaré com ens agafava del braç o de l’esquena amb els guants metàl·lics mentre ens cridava, vaig acabar plorant i dient-li on eren les urnes, però li vaig demanar el número de placa i vaig presentar denúncia contra aquest agent, que espero que algun dia sigui jutjat per l’abús que va cometre.” Diu que no ho oblidarà i que en cap moment va pensar que les càrregues havien fet fracassar el referèndum. “Mai pensaré que m’han vençut, seguiré lluitant per mi i per la meua gent.”