Nou empresonats a Espanya i set processats lliures a Europa

El divendres 22 de setembre del 2017 el llavors portaveu del govern central, Íñigo Méndez de Vigo, va comparèixer a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres i es va referir en mitja dotzena d’ocasions a la concentració que hi havia hagut dos dies abans davant la seu del departament d’Economia de la Generalitat amb l’adjectiu tumultuària. Va sorprendre la paraula i, sobretot, la insistència amb què la va utilitzar. La setmana següent es va saber per què. El llavors fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, anunciava l’obertura de diligències per suposada sedició. L’existència d’un tumult és clau en aquest delicte. Durant la setmana que va succeir aquests fets i va precedir el referèndum hi va haver diverses operacions que van provocar l’obertura de causes contra desenes de persones per col·laborar en l’organització de la consulta declarada il·legal pel Tribunal Constitucional (TC). Entre ells, 33 alcaldes de Lleida que a dia d’avui continuen imputats per haver permès les votacions als seus ajuntaments.

El referèndum es va fer malgrat la prohibició del TC i les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en molts col·legis. La Fiscalia General de l’Estat va ampliar la causa al delicte de rebel·lió i va demanar imputar tot el Govern de Puigdemont i els presidents de l’Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El 16 d’octubre van declarar davant l’Audiència Nacional els Jordis i la jutge Lamela els va empresonar. El 2 de novembre van ingressar també a la presó tots els membres del Govern que eren a Espanya. No hi eren Puigdemont, Ponsatí, la lleidatana Serret, Comín i Puig, que per a alguns van passar a ser “fugits” i per a d’altres, “exiliats”. Després se’ls van unir Rovira i Gabriel. Els presos (Sànchez, Cuixart, Junqueras, Bassa, Forcadell, Romeva, Forn, Rull i Turull) segueixen a la presó al cap d’un any.

Al judici els poden demanar fins a 42 anys de presó (30 per rebel·lió i 12 per malversació). Molts advocats no havien vist la paraula rebel·lió des de la carrera de dret. El jutge Llarena creu que l’1-O n’hi va haver. De moment, Alemanya no l’ha convençut. Tampoc Bèlgica, Escòcia i Suïssa, que han descartat la presó.