«Vaig sentir orgull pel meu barri i una gran tristesa per la duresa de l'Estat»

La Lourdes va ser la protagonista d’una de les imatges més cridaneres i virals de l’1 d’octubre (vegeu la foto). Hi apareix encarant-se amb un agent antiavalots que s’adreça cap a la gent que s’amuntegava a les portes del CAP de Cappont. “En aquell moment estava protegint la meua filla Júlia, que havia vingut expressament des del Regne Unit per votar i que quan va agafar l’avió de tornada encara estava tremolant.” Recorda l’1 d’octubre amb sentiments oposats. “Vaig sentir orgull pel meu barri, pels meus veïns i per la meua ciutat, que va sortir a defensar el nostre dret a votar, però també una infinita tristesa i impotència al veure la cara més dura d’un Estat que es fa anomenar demòcrata”. Reconeix que, fins fa poc, no podia parlar d’aquest tema sense indignar- se i emocionar-se. “Va ser una humiliació total i ens vam sentir abandonats per les administracions. No era necessari haver arribat a la violència, mai ho oblidaré. L’acció va ser imperdonable, van arribar a disparar, ho recordaré sempre”, assegura. D’altra banda, el seu fill, Roger Manau, recorda la “pinya i companyonia” que hi va haver. “Hi havia gent que coneixies del barri de tota la vida i el sentiment que vaig viure la nit anterior va ser d’orgull de barri, però després vaig sentir impotència i ràbia al veure que no era tan fàcil com semblava.”

En el moment de les càrregues, recorda que hi va haver un agent de policia que els va dir “au, va, que ja ho heu fet prou bé, però ara toqueu el dos”. Tanmateix, van aguantar. “Almenys vaig poder votar abans que arribessin ells, però em quedo més amb l’orgull que vaig sentir pel meu barri i els meus veïns que pel fet de votar”, assegura aquest jove, que continua amb el seu activisme polític formant part dels CdR