Damià Calvet: «Demanarem bonificar el peatge de l'AP-2 per als residents»

Vostès tenen el compromís amb el territori de traslladar l’ós Goiat fora del Pirineu. Quan i com es farà?

Primer cal reiterar el nostre compromís amb la reintroducció. Ha estat un programa d’èxit. La convivència de l’ós amb l’activitat humana i la ramaderia extensiva és complexa. Estem duent a terme actuacions que funcionen. S’acaba el programa Piros, que ha suposat uns 2,5 milions d’euros. El 71% s’ha dedicat a la convivència amb la ramaderia extensiva. Quan finalitzi creiem que podrem invertir 500.000 euros anuals. Ara tenim un problema amb un exemplar agressiu. Tot i així, les xifres de bestiar mort són baixes. Volem avortar aquest problema, però l’ós és una espècie superprotegida i no hi ha un protocol per extreure óssos agressius. Així que cal fer-ho. No hi ha precedents i necessitem tota la seguretat jurídica i tècnica.

En un mes pot començar la hibernació. Pot ser que hagin d’esperar que s’acabi?

Pot ser.

La UE pot reclamar els diners que va donar per la reintroducció de Goiat?

Intentarem que el protocol contempli la no-devolució. Però si és necessari es tornarà.

Qui ha d’aprovar aquest protocol?

Exigeix certa coordinació amb altres comunitats autònomes, amb França, l’Estat i tots els actors, entitats i fundacions. Volem que sigui un protocol que, com el d’introducció, sigui inequívoc.

Cal posar un límit màxim d’óssos? França continua deixant anar exemplars...

Hi ha un territori ós amb una superfície determinada. Tenim una projecció de màxims que no s’ha assolit. En funció de l’evolució prendrem determinacions. No està saturat i tenim recorregut. El programa de reintroducció d’óssos que du a terme França es desenvolupa amb normalitat al marge que hi hagi protestes d’algun sector. Respecte a la protesta que hi va haver aquí a la seu del Parc Natural, s’està investigant si hi va haver maltractament animal. Creiem que la ramaderia extensiva necessita una estratègia pròpia d’impuls, com altres sectors, de la qual l’ós també formarà part.

La seua conselleria ha de buscar una solució al conflicte ambiental del Segarra-Garrigues. Es pot tancar aviat?

Nosaltres vetllem pel capítol de les obres derivades de la declaració d’impacte ambiental. S’han desenvolupat en un 90% i tindrem el 100% llest a finals d’any. Són sis milions d’euros. Aquest és el nostre encàrrec estricte.

Vostè ha visitat (divendres passat) Vilanova de la Barca, on hi ha un tram d’una de les poques autovies de la Generalitat a Lleida. Tindrà continuïtat el corredor Lleida-Balaguer? Quina previsió tenen de cara a inversions i pressupostos de l’any 2019? La situació política ho està condicionant?

Vivim un moment polític complex des del punt de vista parlamentari. Això no ens resta la voluntat de governar el dia a dia i afrontar els grans instruments del Govern com els pressupostos. Ara elaborem per encàrrec de la vicepresidència d’Economia i Hisenda les bases del pressupost i en les properes setmanes treballarem per ajustar la previsió. La nostra conselleria és el gran departament inversor de la Generalitat i ara té el seu capítol d’inversions molt condicionat pel pagament de deutes que vénen de lluny, de peatges a l’ombra o pagaments diferits de carreteres i transport públic. Ens resta molta capacitat. Davant d’aquesta realitat, el que fem és preparar projectes en la mesura possible, prioritzem els que tenen més retorn social i amb visió territorial. A Lleida hi ha diversos projectes de carreteres que formen part de la nostra visió de cohesió territorial. Un és l’eix de la C-13. Ja vam fer la primera part i ara convé acabar-la. Tenim la sensació que aquesta legislatura haurem de recuperar capacitat inversora i després, progressivament, completarem els eixos que estructuren el territori. On ja hi ha una primera fase, prioritzarem continuar.

Es tracta d’una prioritat per al 2019?

O per a la legislatura.

Hi ha algun altre projecte remarcable?

Estem fent Tres Ponts, que és l’obra pública més important com a departament. Hi ha alguna altra obra a mitjà termini, per exemple Comiols. Hem acabat la variant de Balaguer fa molt poc... és un bon catàleg.

En el cas dels trens, cal completar el traspàs dels regionals? Hi ha algun acord?

Tenim la gestió de regionals, però va ser un traspàs incomplet i incomplert. Sense inversió associada. I no disposem dels diners del dèficit tarifari. Es continua pagant des del ministeri de Foment a Renfe. Demanem que Foment ho pagui a la Generalitat i podrem millorar el servei. Amb l’actual Govern del PSOE hem començat a parlar. Amb el PP no es podia. Hi ha voluntat del ministeri de perfeccionar el traspàs i el tractarem en la comissió d’Infraestructures.

Hi ha garanties d’un enllaç a Lleida pel que fa al Corredor Mediterrani?

És el que hem posat sobre la taula. Per a nosaltres el Corredor Mediterrani és una sèrie d’infraestructures de les quals Lleida forma part. Patim molt en la definició del traçat que ens convé a Catalunya (llavors el Govern del PP defensava la travessia central que no passava per Lleida). Ara reclamem que sigui una infraestructura de connexió, no de passada.

Quant a la desviació de camions de la carretera N-240 a l’AP-2, és suficient per reduir l’accidentalitat?

Nosaltres vam demanar que al marge de la desviació hi hagués bonificacions (en els peatges) per als residents. Ells (l’anterior ministeri) van dir que no. Hem guanyat en seguretat, encara que queden ajustaments. Però això és un pegat. La carretera N-240 només està sense desdoblar entre Montblanc i Lleida i això és un greuge territorial terrorífic. Continuarem estudiant possibles bonificacions als residents, als usuaris de turismes, i sobretot exigirem que la infraestructura sigui d’altes prestacions. I aquí s’incorpora la vinyeta.

També depèn del ministeri de Foment.

És un tema en què creiem molt. El tenim molt estudiat i és una solució a la gestió de les vies d’altes prestacions. Fins ara l’Estat no volia ni sentir-ho. Però els actuals responsables del ministeri ho han rebut de molt interès i ens hem conjurat a treballar a analitzar els límits del sistema. Intuïm que és un aspecte en el qual fins ara el Govern central no havia pensat. Ens agradaria implementar-lo al més ràpid possible.