MENORS RECLAMACIÓ
Indemnització de 60.000 euros a un extutelat impossibilitat per error
Reclamació contra la DGAIA d’un jove de Lleida que estava sota la tutela de la Generalitat || Li va diagnosticar una deficiència mental en lloc d’una dislèxia
Seu dels serveis territorials de la DGAIA a Lleida.
La Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat ha acceptat la reclamació d’un extutelat i insta la Direcció General d’Atenció a la Infantesa i l’Adolescència (DGAIA) a Lleida a indemnitzar-lo amb 60.000 euros a l’haver-li diagnosticat per error un trastorn mental pel qual va ser impossibilitat judicialment. Segons recull l’expedient, el reclamant, que ara té 38 anys, va iniciar la reclamació fa sis anys. La Generalitat, a través de la DGAIA, va assumir la tutela del reclamant quan tenia tres anys, moment en què ell i els seus tres germans van patir una situació d’abandó familiar. Quan en tenia sis, l’administració li va reconèixer un grau de disminució del 39% al presentar un diagnòstic de deficiència mental lleugera, per la qual cosa va ser impossibilitat judicialment el 1998, quan ja era major d’edat. Dos anys després, segons consta a l’expedient, els serveis psicològics van fer una altra valoració del tutelat i van arribar a la conclusió que no tenia cap discapacitat psíquica, sinó que presentava un important retard ambiental, amb dislèxia greu i depressió. No va ser fins al 2011 quan el reclamant va poder revocar la incapacitat judicial. Un any després, va iniciar el procés de reclamació pels danys davant de la Generalitat de Catalunya i també a la Diputació de Lleida. Aquesta última va desestimar la petició i espera tramitar el recurs.
Per això, reclama una indemnització de 700.000 euros pels danys causats, ja que considera que el fet de no rebre tractament específic per a la dislèxia li ha causat greus perjudicis per al seu desenvolupament personal i social. Una valoració que comparteix la Comissió Jurídica Assessora, que admet que va patir un “dany real, efectiu i avaluable econòmicament” per no ser-li diagnosticada la dislèxia fins a ser major d’edat i, per tant, no rebre el tractament adequat durant la infantesa. Tanmateix, rebaixa la quantitat a pagar 60.000 euros al considerar-la més “proporcionada”.
Veu una “pèrdua d’oportunitats” per falta de tractament
El dictamen de la Comissió Jurídica Assessora assenyala que, encara que no pot atribuir-se una negligència a una persona en concret, sí que pot deduir-se que en aquest cas el funcionament de l’Administració ha causat un dany. Així mateix, ho qualifica com una “pèrdua d’oportunitats” per al reclamant, ja que no va poder tractar-se de la dislèxia des d’una edat primerenca, cosa que no li ha reportat una millora de les seues condicions de vida. De fet, assenyala que el tractament va donar resultats positius al cap de poc temps, encara que no es va fer fins als 12 anys després d’estar sota la tutela de la Generalitat. D’altra banda, l’organisme carrega contra el retard en la resolució dels expedients, ja que la reclamació es va presentar el 2012 i la comissió no ha sabut del cas fins aquest mateix any.
