“Aquesta no és la nostra festa”

La majoria d’ajuntaments del PDeCAT i ERC van obrir ahir, 12 d’octubre, les portes malgrat ser el dia de la Hispanitat i el Pilar i ser festiu a Espanya al considerar que no hi ha “res a celebrar”. Altres van optar per no obrir encara que els regidors van treballar com si fos feiner i van mantenir les reunions habituals. Aquest va ser el cas de Cervera, Ciutadilla, Balaguer, Linyola, Bellmunt, Bellpuig, la Fuliola, Maldà i Puigverd d’Agramunt. A la majoria dels consistoris els encarregats d’obrir van ser els mateixos alcaldes. El primer edil de Cervera, Ramon Royes, va destacar que “treballem per la nostra ciutat i pel nostre país perquè no tenim res a celebrar” i per la seua part l’alcalde de la Fuliola, Eduard Piera, que obre l’ajuntament tots els 12 d’octubre des del 2012, també va assegurar que “no es tracta de la nostra festa nacional i no tenim res a celebrar per la qual cosa obrim en horari habitual atenent el públic i fent reunions amb els regidors”. Pel que fa a Lleida ciutat, almenys els grups d’ERC i de la Crida van anar als seus despatxos a la Paeria com en un dia laborable.

Així mateix, a les Borges Blanques, per iniciativa dels treballadors de l’ajuntament, el consistori també va obrir després d’haver canviat el festiu per l’1 d’octubre. “No és la nostra festa”, va assegurar l’alcalde, Enric Mir. Aquest és el primer any que la capital de les Garrigues porta a terme una iniciativa com aquesta coincidint amb el 12-O, malgrat que l’any passat alguns empleats van decidir anar a treballar pel seu compte a títol personal. A més, des del consistori donen suport als comerços i empreses de la localitat que també van obrir. De la quinzena de treballadors de l’ajuntament, un 70 per cent aproximadament va treballar, perquè alguns van demanar festa per assumptes personals.

D’altra banda, les joventuts d’ERC van desplegar ahir una enorme estelada a la Seu Vella de Lleida com a “rebuig de la festa nacional d’Espanya”. Així mateix, van assenyalar que aquesta va ser una actuació per “reivindicar una vegada més la llibertat d’aquells que simplement van complir la voluntat del poble i van lluitar per la seua dignitat”, amb referència als líders polítics empresonats i als que es troben fora d’Espanya.