María Dolores Pascual: «Apostem pels regs de Peramola amb 2,7 milions més»

En què influeix en la Confederació de l’Ebre el nou ministeri per a la Transició Ecològica?

Li dóna forma a un procés de transició ambiental, que consisteix a passar d’una consideració de l’aigua com a mer recurs econòmic, que dóna servei a altres polítiques sectorials que demanen molta aigua, a un nou concepte en el qual els organismes de conca estan totalment implicats com a responsables de la seua gestió en una concepció ambiental del recurs. El procés no es fa d’un dia per l’altre, però que [la gestió de l’aigua] torni a comptar amb un ministeri específic és una mostra de la nova direcció.

Implicarà més exigència en el bon estat de les aigües?

Anem en aquesta línia. Els organismes de conca han de ser els veritables garants del recurs, no sols, sinó de forma integral amb altres administracions de la conca. L’administració hidràulica ha de ser integral. Els organismes han de ser capaços de fer veure a totes les administracions i a la societat els nous reptes de la gestió hidràulica. L’objectiu de la Directiva Marc de l’Aigua, que al final és el que tots perseguim, és ser rigorosos amb el control de les pressions sobre el domini públic hidràulic i sobre els ecosistemes fluvials.

El compliment de la DMA és una prioritat. Actualment, en quin punt estem?

Ens trobem a la tercera fase del cicle de planificació de la conca, de manera que la revisió dels plans hidrològics haurà d’incloure mesures de totes les administracions per a la millora de les masses d’aigua. Al final la gestió diària de l’organisme és el control sobre les pressions que s’exerceixen sobre el recurs, que vénen dels vessaments, de les actuacions en curs i de les detraccions a través dels expedients concessionals. L’equilibri sempre és difícil però s’ha d’aconseguir.

Les masses d’aigua de Lleida passen l’examen?

En general, les masses d’aigua de Lleida podrien dividir-se en dos grans blocs: per una banda, les masses que són al Pirineu, que tenen un estat ecològic molt bo. Són a la fase pirinenca, i també les de capçalera dels rius. I després hi ha la massa del Segre, que està en un estat “pitjor que bo”, segons la denominació de la Unió Europea. El problema, sobretot a la zona central de la massa relacionada amb el Segre, és la contaminació difusa [purins]. Som conscients que aquest és l’origen del problema.

És necessari prendre més mesures?

El control sobre la contaminació difusa és competència autonòmica. Però la CHE els subministra informació perquè vegin quines són les mesures prioritàries.

A la DMA s’entra en fase de mesures actives, també en aquest aspecte?

S’hi inclouran mesures. Cadascuna en funció de les competències al territori. S’establiran mesures per cada massa d’aigua que busquin la millora.

Amb quin calendari?

Ara hi haurà un termini d’informació pública amb els documents inicials. Posteriorment s’aprova un document amb els temes importants de la demarcació i més tard hi haurà un procés de participació, en el qual el ministeri té molt interès. Serà cap a l’any 2020, aproximadament.

S’han complert les mesures de compensació per la construcció del pantà de Rialb?

Per a nosaltres el que és prioritari són els regadius de Peramola i Oliana, que ara compten amb una inversió per als pressupostos de la CHE molt important. La Confederació segueix al territori. Ara s’executa la primera fase del reg, que costa 1,5 milions d’euros, i es troba en licitació la segona fase, que són 2,7 o 2,8 milions més. A més, col·laborem amb el territori en qüestions com el consorci Segre-Rialb i estem en converses amb municipis com Peramola, que vol recuperar la Clua per a usos turístics.

Un altre contacte amb els regants de Lleida és el litigi entre el Canalet de Tàrrega i el Segarra-Garrigues. En aquest cas, quin és el paper de la CHE?

Hi ha cert conflicte i nosaltres voldríem actuar com a àrbitres. Sabem que estan en converses i si arriben a un acord ho formalitzaríem a través d’una resolució. Si no, haurem de resoldre.

Els pressupostos de la CHE s’han vist reduïts. Quina previsió hi ha de cara al 2019?

Hem sobreviscut a la crisi mantenint l’autonomia financera fins i tot assumint serveis com el SAIH. El 2019 mantindrem la inversió i la Direcció General de l’Aigua està previst que ens transfereixi l’import dels IBI dels embassaments, que últimament assumíem a la Confederació.

Encara es planteja el cobrament per oferir el servei d’informació SAIH?

Es va parlar i es va deixar de banda, però es tracta d’una possibilitat.

Pel que fa al decret d’inundabilitat, els afectats han complert les seues exigències?

Hi ha molts municipis afectats i no tots s’han posat al dia. A Lleida el tema s’ha centrat en les infraestructures turístiques a prop del riu i s’ha aclarit la situació. S’estan revisant cinquanta expedients i s’estan fent les adaptacions. Els empresaris s’adaptaran al reglament.

Dona i advocada, un perfil atípic a la Confederació

María Dolores Pascual (Osca, 1968) és, a més de la primera dona que presideix la CHE, una de les poques advocades a ocupar el càrrec, tradicionalment copat per enginyers. Membre del cos superior d’administradors civils de l’Estat, treballa a la Confederació de l’Ebre des del 2002 i des de l’any 2013 ha ocupat la secretaria general. A l’agost va arribar a la presidència en plena campanya de regs i amb excel·lents reserves d’aigua als pantans. Ha tancat el segon millor any hidrològic del segle per a la conca.