Alcaldes de Rialb exigeixen de nou les obres pendents pel pantà

Els alcaldes del consorci Segre-Rialb (Oliana, Bassella, la Baronia, Tiurana, Peramola i Ponts) van exigir ahir de nou al Govern central les obres pendents al territori després de la construcció del pantà de Rialb. Els primers edils es van reunir ahir amb la delegada del Govern espanyol, Teresa Cunillera, i el subdelegat a Lleida, José Crespín. Després de la trobada, Crespín va assegurar que analitzaran l’estat de tots els projectes que queden pendents i en un mes duran a terme una visita per “comprovar la situació de totes les actuacions”, que acumulen “un retard de dos dècades”.

El pantà es va estrenar el 1999. Per la seua part, el president del consorci i alcalde de la Baronia, Antoni Reig, va assegurar que les obres pendents són les de reposició de serveis, el pla de restitució territorial, els pantans de cua d’Oliana i la Baronia i els regadius de Tiurana, Bassella, la Baronia i Peramola. “No pensem renunciar a aquests projectes”, va assegurar Reig, que va apuntar que estan en contacte amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Reig va apuntar que són actuacions “d’obligat compliment per llei” i que la construcció del pantà i la falta de serveis han provocat despoblació en els sis municipis afectats per Rialb.

Entre els projectes més destacats queda pendent el projecte de regadiu de Tiurana i la Baronia, que sumen més de 1.600 hectàrees, el de Bassella i l’acabament del de Peramola, que la CHE ja té en marxa. També la millora dels camins perimetrals del pantà al marge dret de la Baronia i Tiurana, amb un pressupost de més d’1,5 milions, els accessos des de la C-14 a Peramola o la millora de la C-14 a Ponts.

Antoni Reig no va poder quantificar econòmicament els projectes perquè va assegurar que molts “han quedat obsolets després de tants anys, s’hauran de revisar i d’altres han estat executats pels ajuntaments”, va dir. En aquest sentit, Reig va recordar que el consorci ha impulsat el pla director de l’embassament, precisament per dinamitzar l’economia, generar ocupació i sobretot frenar la despoblació. “Si aconseguim disposar de tots els serveis podrem fixar la població més jove al territori”, va dir.

Crespín denuncia la falta d’inversió a Lleida amb el PP El subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín, va denunciar ahir la falta d’inversió en infraestructures de la província durant els últims set anys d’executius del PP. Crespín ho va dir en un esmorzar amb la premsa en el qual va fer balanç dels seus primers cent dies en el càrrec. Va assegurar que aquesta falta d’inversió es corregirà si s’aproven els pressupostos (ahir els va aprovar el Consell de Ministres per remetre’ls a Brussel·les i després han de passar pel Congrés; més informació a la pàgina 17), i va fer la reunió ahir de la comissió bilateral (pàgina 19). Els dèficits s’han notat sobretot en projectes de l’N-230, l’N-240 (on s’intenta aconseguir que els camions deixin de circular entre Lleida i les Borges, i no només entre les Borges i Montblanc) i l’autovia d’Aran. Crespín va dir que ha volgut obrir la subdelegació al territori i va posar com a exemple que ha visitat 37 alcaldes en aquests cent dies. Preguntat per la presó preventiva dels líders independentistes, va dir que respecta la separació de poders però va afegir que, “personalment, com han dit també altres membres del meu partit, em sembla desproporcionada”.