Eximit de pagar una pensió a la filla per no portar-lo a la “indigència”

L’Audiència Provincial de Lleida ha eximit un veí de Balaguer de pagar la pensió alimentària de la seua filla major d’edat a l’entendre que, si ho fes, el portaria a la “indigència”. D’aquesta manera, el tribunal admet el recurs presentat pel progenitor a les mesures adoptades en primera instància després de divorciar-se de la seua parella. En aquesta primera resolució, es va acordar que el pare abonés una pensió alimentària de 80 euros al mes a la filla, que ja té 21 anys i compagina els estudis amb una ocupació durant els mesos d’estiu i els caps de setmana. Després de recórrer, l’Audiència revoca l’obligació de pagar aquesta pensió a l’assenyalar que el pare només percep 430 euros al mes per subsidi d’atur, la qual cosa representa una mica menys de cent euros més el mes del que cobra la filla. A més, assenyala que el progenitor ha d’assumir el pagament de la hipoteca, les despeses de manteniment i de la seua “pròpia subsistència”. Per aquestes raons, l’eximeix de pagar la pensió, ja que, argumenta, tenint en compte l’edat que té i la professió, 57 anys i paleta, “les possibilitats d’accedir a una ocupació es veuen summament limitades”. Segons la sala, únicament podria fer-se càrrec del pagament de la pensió si se l’aboca a la “indigència”.

Així mateix, l’Audiència amplia l’ús i gaudi de l’habitatge familiar d’un a tres anys per aquestes dificultats econòmiques que afronta el pare, ja que la seua exdona compta amb uns ingressos fixos al mes i viu amb la seua mare. A la sentència, que no és ferma i es pot recorrer al Tribunal Suprem, l’Audiència de Lleida recorda que la doctrina estableix que les pensions alimentàries de fills majors d’edat es mantindran fins que aquests tinguin ingressos propis o estiguin en disposició de tenir-los i també preveu com a causa d’extinció l’empitjorament de la situació econòmica de l’alimentista “de manera que faci impossible el compliment de l’obligació sense desatendre les seues pròpies necessitats”. En aquest sentit, el tribunal recorda que el pare, a més de percebre només ingressos per un subsidi, també rep ajut econòmic de la germana i ha sol·licitat ajuda alimentària dels serveis socials de Balaguer per poder subsistir. Un dels jutjats més saturats de Lleida és el de família, que el 2017 va superar els 3.000 assumptes.

Actualment, compta amb un jutge substitut i està previst que el nou jutjat d’aquestes característiques (el de Primera Instància número 9) es posi en funcionament durant els primers mesos del 2019.