Un canal amb molta història

Tenir gairebé més de segle i mig d’història té els seus inconvenients. Sobretot si es tracta d’una de les infraestructures de regadiu pioneres de l’Estat. És el que li passa al Canal d’Urgell, un dels regs històrics de Lleida juntament amb el de Pinyana i el Canal d’Aragó i Catalunya, ambdós també més que centenaris. En els últims tres anys, la Casa Canal de Mollerussa ha destinat més de 3 milions d’euros dins dels respectius pressupostos anuals per abordar obres d’actualització, reparació i reforma. La més representativa és la que s’executa al túnel de Montclar, entre Artesa de Segre i Agramunt. Construït entre els anys 1853 i 1861, va ser durant dècades el més llarg d’Europa, amb 5 quilòmetres, i es va perforar perquè el Principal salvés l’obstacle que suposava la serra de Montclar. Va ser una obra d’enginyeria civil que, llavors, va segar desenes de vides. Des del gener de l’any 2017 es treballa dins per evitar que les filtracions continuïn generant esquerdes que n’amenacen l’estructura, la qual cosa ha comportat una inversió d’1,2 milions d’euros. Quedarà igual que quan es va inaugurar ja que s’han reposat tots els llambordins, que són les petites pedres d’igual mida que recobreixen la conducció.

Una altra de les grans inversions se centra en el recreixement del Canal Principal. L’actuació es du a terme des de fa més de vuit anys ja que les peticions d’aigua han augmentat amb el temps. Donar més capacitat a la conducció permet portar més cabal d’aigua i garanteix que pugui circular la concessió màxima de 37 metres cúbics per segon en un canal construït per a només 33, la qual cosa fa que en moments puntuals es desbordi.

La galeria subterrània va ser construïda entre el 1853 i el 1861 per travessar la serra de Montclar

D’altra banda, el pas del temps o les intenses pluges d’enguany provoquen despreniments i desplaçaments que cal controlar. Amb aquesta finalitat, s’abordaran les prospeccions a la trinxera de Montsonís, on s’han registrat desplaçaments en el curs, una intervenció que també comportarà una inversió milionària.

La modernització, el principal repte per al futur

La modernització del sistema on encara es rega a manta a la major part de les més de 70.000 hectàrees de regadiu és el principal repte de la comunitat per als anys a venir. El mes de setembre passat, la col·lectivitat de regants de Bell-lloc va estrenar la primera fase de modernització en unes 400 hectàrees i ja treballa per fer-ho en 500 hectàrees més amb la previsió d’afegir-ne 1.300 en els propers tres anys. Substituir el reg a manta per degoteig o aspersió és la principal aposta de totes les col·lectivitats.