Nou comarques de Lleida han perdut entre un 1,5 i un 17 per cent de docents des del 2010

Nou de les dotze comarques de Lleida han perdut entre un 1,52% i un 17% de docents des del 2010. El descens afecta més les escoles de Primària tot i que la pèrdua també s’ha constatat a instituts, centres d’adults, serveis educatius o aules hospitalàries. Les Garrigues ha patit el descens més gran de mestres durant aquest període amb un 16,63% menys, que equival a 26,13 docents (mesurat en jornades de mestres); Aran ha registrat un descens del 12% amb 11,62 professors i el Sobirà ha perdut vuit docents, dada que equival a un 11,76%. En aquest període només tres comarques han guanyat professors: el Segrià amb un increment del 4,08%, amb 51,06 professors, el Pla d’Urgell, amb sis més, que representa un 2,12%, i el Jussà, que pràcticament manté tots els professors, amb un 1,30%, i en guanya un. Així ho va informar la conselleria d’Ensenyament en resposta a una bateria de preguntes del PSC sobre l’evolució del nombre de mestres entre 2010-2018. El diputat socialista lleidatà, Òscar Ordeig, va assenyalar ahir que “la tendència és retallar serveis bàsics a la comarca, de manera que la gent es desplaça cap a la capital i finalment es dedueix que ja no cal contractar més mestres perquè el servei s’ha deixat de prestar”. Per això, va demanar de recuperar el nombre de mestres i professors que hi havia el 2010. Per la seua part, el president del consell de les Garrigues, Antoni Villas, va atribuir com a causa d’aquest descens el tancament de quatre col·legis durant aquest període (la Pobla de Cérvoles, els Torms, el Cogul i el Vilosell). El president del Sobirà, Carlos Isús, va assegurar que les places de mestres sempre es cobreixen i que podria tractar-se d’una qüestió demogràfica. Per la seua part, el Conselh d’Aran no té delegades les competències en Ensenyament.

El Govern planteja proves per accedir a mestre La ministra d’educació, Isabel Celaá, va posar sobre la taula ahir el debat sobre nous requisits o proves per ser docent i avaluacions voluntàries per millorar les condicions laborals. En un fòrum sobre els desafiaments de l’educació al segle XXI, Celaá va dir que “existeix un ampli consens en què els docents són la peça bàsica de la qualitat de l’educació”. Va assenyalar que a la docència han d’arribar “els millors” i no aquells que ho fan “per avatars de la vida”, de manera que cal redefinir des de l’accés a la professió a l’avaluació de la seua tasca. Va parlar d’establir algun tipus de prova o requisit per accedir als estudis de Magisteri i al màster per optar a una plaça de professor de Secundària. Sobre les avaluacions voluntàries va manifestar: “No es pot deixar d’establir un sistema d’avaluació rigorós que permeti a tots aquells que el desitgin rebre una informació sobre la seua tasca docent i que els ajudi a avançar i millorar les condicions laborals.” D’altra banda, a Catalunya, des de fa dos anys els aspirants a mestre ja han de passar proves extra a més de la selectivitat.