La jutge veu indicis de connivència en contractes entre empreses i Diputació de Lleida

La jutge que instrueix la investigació entorn de la presumpta trama de corrupció a la Diputació de Lleida veu indicis de connivència en contractes d’obra pública en què haurien participat empreses de Lleida amb la cooperació d’alts càrrecs de la corporació provincial. Així es desprèn del llarg i dens sumari derivat de l’operació Boreas, iniciada arran d’una querella de la Fiscalia de Lleida. El sumari, de 15 volums i prop de 5.000 folis i al qual ha tingut accés aquest diari, compila els resultats d’una llarga investigació de tres anys, amb escoltes policials incloses de les converses entre els principals investigats i tercers, i apunta a presumptes irregularitats en adjudicacions d’obres de la Diputació i a connivència amb un lobby d’empreses que es reunien en el que un testimoni va anomenar la Taula, que concertaria una fórmula de distribució dels contractes.

El fiscal va presentar la seua querella, amb data desembre del 2015, per presumptes delictes de suborn, blanqueig de diner i administració deslleial en els quals implicava el ja expresident de la Diputació Joan Reñé, la seua número dos, Marlen Minguell, els consorts d’ambdós i els empresaris Josep Maria Gruas i Gonçal Niubó. Tanmateix, la instrucció ha pivotat finalment sobre diverses ramificacions i ha derivat en la investigació de persones com el responsable de Vies i Obres de la Diputació, Enrique Regaño, peça clau en el sistema d’adjudicacioes que s’investiga.

El sumari, a què ha tingut accés aquest diari, té 5.000 folis després de tres anys d’investigacions

Sobre el primer eix, la investigació dels Mossos afirma que Reñé té 143.891 euros com a ingressos sense justificar, mentre que Marlen Minguell tindria en aquesta mateixa condició 58.292 euros.

L’origen de la causa es remunta a un any abans de la querella del fiscal, arran d’una denúncia anònima davant del jutjat, també remesa a l’Oficina Antifrau, en la qual s’apuntava a presumptes pagaments de MiJ Gruas a Reñé i Minguell per l’adjudicació de la gestió de les depuradores del Pla d’Urgell quan dirigien el consell d’aquesta comarca el 2009.

Posteriorment, Miquel Gruas Bardina, nebot del màxim responsable de la companyia, Josep Maria Gruas Estadella, i enfrontat a la direcció de l’empresa, va aportar documentació sobre presumptes adjudicacions i pagaments irregulars de la Diputació a la companyia.

També va testificar en la instrucció l’exinterventor de la Diputació Josep Jaume Mateu i el sindicat CSIF es va personar en la querella com a part. En el sumari no consten pagaments irregulars a CDC.

Canvis en el sistema de licitació per afavorir empreses locals

Les sospites de la Fiscalia i la jutge d’instrucció sobre les adjudicacions concertades tindrien com a base un nou sistema de contractació que es va aplicar en l’encàrrec d’obres de la Diputació a partir del 2012. En el sumari de la investigació, la unitat anticorrupció dels Mossos d’Esquadra fa constar part de la investigació iniciada per l’Oficina Antifrau de la Generalitat, i després entregada a la Fiscalia, i en una de les reproduccions s’esmenta l’anomenat sistema Gisa (Gestió d’Infraestructures de la Generalitat, actual Infraestructures.cat) de contractació.

Seria la fórmula traslladada a la Diputació de la mà de Joan Reñé (que un any abans havia iniciat el seu primer mandat a la Diputació), Marlen Minguell, Enrique Regaño i Ramon Lleonart, exalcalde de Torregrossa i assessor de la Diputació en matèria d’Infraestructures.

Els quatre van ser detinguts, interrogats i posats en llibertat juntament amb 21 persones el 2 d’octubre passat.

El sistema Gisa preveu descartar les ofertes el component econòmic de les quals contempla una baixa del pressupost més enllà del 3%, cosa que porta a considerar-les temeràries i queden descartades.

Aquesta fórmula, segons conclou el sumari, permet un major control en les licitacions i possibilitaria afavorir l’encàrrec d’obres a empreses lleidatanes agrupades en UTE.

Els investigats encara no han declarat al jutjat La causa encara s’instrueix i els investigats no han declarat al jutjat. Es va iniciar per una querella de la Fiscalia per suposats delictes de suborn continuat, blanqueig de capitals i administració deslleial, als quals la jutge d’instrucció, arran de les investigacions policials, va afegir un presumpte delicte contra l’Administració Pública i un altre de pertinença a grup criminal. Hi ha hagut una sèrie d’escorcolls, intervencions telefòniques i declaracions de denunciants, però no d’investigats en seu judicial. Aquest podria ser el següent pas previ a la conclusió de la instrucció. Després, si la jutge no arxiva el cas, portarà a judici els investigats. En aquest supòsit, dirà qui i per quina mena de càrrecs.