Un enginyer i un empresari, en el centre de la trama

Enrique Regaño era ja cap del servei d’Obres de la Diputació el 1997, quan el ple el va autoritzar a desenvolupar activitats privades com a enginyer. El 1998 va fundar Suport Ingeniería i, dos dècades després, ell i la seua empresa estan al centre de la investigació sobre irregularitats en adjudicacions. Regaño, el criteri del qual era sovint decisiu per valorar les ofertes, és objecte de nombroses diligències. Moltes incideixen en la seua relació amb Esteve Niubó i les empreses de la seua família, Serboniu i Enginyeria Inalba. La jutge veu indicis que Regaño va facilitar a Niubó “informació privilegiada sobre obres o adjudicacions relacionades amb el seu àmbit d’actuació a la Diputació”, mentre informes policials qüestionen adjudicacions en benefici seu. Així, el sumari cita una trucada intervinguda pels Mossos el 2016, en la qual Regaño va avançar a Niubó que Serboniu s’adjudicaria una obra quan, segons la policia, el termini per analitzar ofertes continuava obert. També descriu el que Regaño defineix per telèfon com una “carambola” per adjudicar a Enginyeria Inalba un projecte la proposta del qual no és la més ben valorada.

Les empreses de Regaño i Niubó es van presentar juntes a concursos de la Generalitat i la primera va facturar a la segona 94.695 € el 2011, segons els Mossos.

Així mateix, la jutge apunta que Regaño va barrejar “compensacions i liquidacions de la seua empresa i de la Diputació”, la qual cosa suposaria “utilitzar els seus contactes a la institució per a interessos personals”. Intervencions telefòniques assenyalen que Regaño va demanar a Sebastià Solé, de la firma Sorigué, una desviació de carril a la C-17 a Sant Martí de Centelles (Osona) per fer un alçament topogràfic per a un treball del seu despatx privat. Solé, sempre segons les escoltes, diu que simularan que tapen forats a la carretera, de la qual fan el manteniment, i afegeix que si no n’hi ha “els farem nosaltres”. Els dos van riure.