MEDI AMBIENT INFORME SOBRE EL PIRINEU
Menys neu, més boscos
Els científics avisen de les greus conseqüències del canvi climàtic en la massa forestal, que avança mig metre cada any, i els efectes en l’economia de muntanya || Els arbres seran, en canvi, més febles per les altes temperatures i la falta d’aigua, a banda d’afavorir les plagues
Boscos al municipi de la Baronia de Rialb, a la comarca de la Noguera.
Fa anys que els científics alerten sobre els efectes del canvi climàtic i els perjudicis que comporta per al medi ambient l’augment de les temperatures. Al costat de la pèrdua de la meitat de la neu al Pirineu en un termini de 30 anys a partir dels 1.800 metres d’altitud, de la qual alerta l’últim informe de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) presentat aquesta setmana a Saragossa, destaca el terreny que estan guanyant els boscos, un fet que afectarà nombroses espècies de fauna que es veuran obligades a desplaçar-se.
En els últims 50 anys, els més de 100 experts que han treballat en l’anàlisi han observat “un desplaçament en altura del bosc de 35 metres”, la qual cosa representa que cada any guanya mig metre de superfície a les comarques de muntanya. Això significa que hi haurà més superfície, però amb uns arbres més febles, perquè l’informe apunta que “el major nombre d’onades de calor i sequeres” limitarà la disponibilitat d’aigua al subsòl, la qual cosa provocaria una reducció de la producció i de la salut dels boscos del Pirineu. A més, preveuen que les condicions climàtiques adverses tinguin com a conseqüència un augment de les plagues exòtiques en els anys de sequera i onades de calor. Aquest fet, al seu torn, influirà “negativament en la capacitat dels boscos per absorbir el carboni de l’atmosfera”. Per tots aquests motius, l’OPCC demana que es mantinguin les activitats agrícoles, ramaderes i silvícoles en les zones de muntanya per garantir una gestió més sostenible dels boscos.
El Patronat de la Diputació ja prepara un pla de xoc perquè no afecti el turisme
A més, tots aquests canvis en el medi ambient suposen un repte per al turisme i en especial per a l’esquí, motor econòmic del territori, perquè la pèrdua de patrimoni natural podria comportar importants perjudicis per al sector.
En aquest sentit, el director del Patronat de Turisme de la Diputació, Juli Alegre, va explicar que estan ultimant un pla de desenvolupament per a les comarques de Lleida que està pensat perquè el turisme continuï sent un motor econòmic i social de la demarcació, alhora que també té línies de treball per a la preservació de l’entorn. “Tot el sector està en constant evolució i s’adapta als recursos i a la demanda”, va assegurar Alegre. Per això, el turisme també es prepara davant de les alteracions de l’entorn que preveuen els especialistes.
Però el canvi climàtic té conseqüències més enllà d’aquests espais naturals, perquè les aus migratòries són les primeres que han canviat els seus hàbits i ja han avançat fins a 11 dies la seua arribada al Pirineu, mentre que en el cas del tritó “s’han constatat descensos en la població considerables”, sobretot “en anys de més ocurrència d’esdeveniments climàtics extrems com avingudes i sequeres”. A més, podria arribar a tenir “efectes negatius en la capacitat dels insectes per pol·linitzar les plantes”, un fet que pot comportar greus repercussions en els ecosistemes.
De la mateixa manera, les precipitacions s’han reduït un 2,5% en els últims 50 anys i aquesta disminució podria modificar “la quantitat d’aigua disponible als llacs d’alta muntanya” com els que es poden trobar al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Així mateix, la falta de pluges reduiria el cabal dels rius i la capacitat productiva de les centrals hidroelèctriques en anys més secs, a més dels cabals ecològics.
LES CONSEQÜÈNCIES
- Producció hidroelèctrica. En el cas de l’energia, l’informe sentencia que la neu es fon més ràpid a causa de l’augment de les temperatures (que xifren en 1,2 graus en mig segle), la qual cosa fa que els rius del Pirineu avancin el pic de cabal de primavera pel desglaç i que els pantans hagin de desembassar sense poder aprofitar aquesta aigua per generar energia hidroelèctrica. Però no tot són males notícies, perquè els experts asseguren que la “producció d’energia solar es veuria afavorida per un increment de l’índex de la irradiació solar a tot el Pirineu” i xifren en un 10% l’augment de la capacitat fotovoltaica en només 30 anys, la qual cosa beneficiaria l’ús d’aquesta energia renovable cada vegada més utilitzada i sol·licitada.
- Precipitacions. S’han reduït un 2,5% en els últims 50 anys, fet que suposaria un greu problema per al cabal dels llacs i els rius
- Fauna. El canvi climàtic trastorna els processos migratoris i també el cens d’algunes espècies que comencen a disminuir.
- El sector de l’esquí. L’informe de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic apunta que el sector de l’esquí també patiria els efectes de l’augment de les temperatures. El Pirineu perdrà en 30 anys el 50% de la neu en cotes de 1.800 metres, mentre que a 1.500 metres la pèrdua seria el 75 per cent en l’últim quart d’aquest segle. Davant d’aquests pronòstics, els dominis esquiables de Lleida, és a dir, totes les estacions d’esquí, Baqueira, Boí-Taüll, Port Ainé, Espot, Port del Comte, Tavascan i els complexos d’esquí nòrdic, ja treballen per tal d’augmentar del 50% al 90% la seua superfície innivada amb canons de neu artificial i poder garantir la seua continuïtat com a motors econòmics i socials de les comarques de muntanya.
Boscos al municipi de la Baronia de Rialb, a la comarca de la Noguera.
