El jurat popular eximeix de la presó l'homicida d'Alfarràs perquè va tenir un brot psicòtic

El jurat popular del crim d’Alfarràs va declarar culpable Josep Sopena Guasch d’haver matat Aquilino Rubio i d’haver ferit greument la seua filla, de 35 anys, però que quan ho va fer “tenia totalment anul·lades les capacitats cognitives i de discerniment” a causa d’un brot d’esquizofrènia paranoide que té i es trobava sota els efectes de l’alcohol i les drogues. El jurat ho va considerar provat per unanimitat després de més de dos dies de deliberació. D’aquesta forma, a l’aplicar-se l’eximent complet d’anomalia psíquica, Josep Sopena no podrà ser condemnat a presó i només se li podrà fixar la mesura de seguretat consistent en un ingrés psiquiàtric.

Els nou membres del jurat, en canvi, no van considerar provat que “volgués infringir el màxim dolor a les víctimes”, per la qual cosa ha de ser considerat autor d’un delicte d’homicidi i no d’assassinat, per la mort d’Aquilino Rubio, i d’un delicte de temptativa d’homicidi, per l’agressió a la seua filla. Aquilino Rubio va rebre prop de quaranta punyalades i va morir dessagnat, i María Elena Rubio va patir unes trenta ferides per arma blanca però, segons el jurat, no hi va haver acarnissament.

El jurat no va veure acarnissament malgrat que les víctimes van rebre 40 i prop de 30 punyalades

D’aquesta forma, la Fiscalia va rebaixar de vint-i-cinc a quinze anys la petició de mesura de seguretat contra Sopena per la mort de l’home, al ser un homicidi i no un assassinat. Per l’intent de matar la dona, la petició d’internament es va mantenir en nou anys. El Ministeri Públic també demana deu anys més de llibertat vigilada i una ordre d’allunyament.

A aquesta petició es va adherir l’acusació particular, que inicialment sol·licitava una condemna de trenta-nou anys i onze mesos de presó per assassinat i temptativa d’assassinat. El lletrat de l’acusació, Xavier Prats, va assegurar que al judici “s’ha demostrat que la voluntat de Sopena va ser la de matar i ens ha faltat resposta sobre la seua voluntat d’amagar proves com el fet de tirar la roba i la navalla”.

Per la seua banda, l’advocat de l’acusat es va mostrar satisfet amb el resultat del veredicte, especialment “perquè enteníem que no era un delicte d’homicidi i no d’assassinat amb una falta de culpabilitat perquè va actuar sota un brot psicòtic i sota els efectes de l’alcohol i les drogues”. Demana un internament màxim de deu anys.