Guissona es prepara per a l'arribada de cinc-cents nous veïns a l'any per BonÀrea

Guissona s’enfronta al major creixement de la mà de BonÀrea i es prepara per rebre cada any uns cinc-cents nous veïns. La falta d’habitatge ha portat BonÀrea a prendre la iniciativa i projecta en menys d’un any més de cent nous pisos. Construeix seixanta-quatre pisos a l’avinguda Verge del Claustre i ha rescatat de la Sareb (banc dolent) trenta-sis pisos a l’avinguda Lluís Companys i setze habitatges unifamiliars a la plaça Catalunya. Segons el responsable de recursos humans, Antonio Condal, l’objectiu és que els nous treballadors puguin tenir una “vivenda digna i assequible”. Fins al 2022, any en què començaran a funcionar part de les instal·lacions d’Épila (Saragossa), el creixement de la població s’atansarà als cinc-cents habitants cada any.

Segons va indicar Condal, es necessita personal per a la venda online, professionals amb estudis tècnics i universitaris i per atendre el flux creixent de noves botigues del grup a Catalunya, Navarra, La Rioja i València. A més, BonÀrea ha iniciat la urbanització de 2,6 hectàrees per ampliar l’espai d’estacionament de camions.

El municipi denuncia la falta de bones comunicacions tant per l’Eix com a Tarragona

Els treballs s’ubiquen dins de la zona industrial SUB-10, que compta amb una superfície de 29 hectàrees que podrà atendre futures expansions del grup. El grup iniciarà també al gener la construcció d’una segona residència per a la tercera edat amb una capacitat per a dos-centes persones, una inversió que s’acosta als catorze milions d’euros i que generarà cent noves ocupacions.

Des de fa més dos dècades, el creixement de Guissona ha estat una constant i ha obligat a crear plans d’ordenació urbanística i adaptar els serveis de forma permanent. Segons va explicar l’alcalde, Xavier Casoliva, aquesta expansió no ha tingut una resposta coincident per part de la Generalitat i de la Diputació. L’enllaç directe amb l’Eix Transversal està encallat i la comunicació amb el port de Tarragona, “via per la qual circulen diàriament més de tres-cents camions de BonÀrea, és precària”. Pel que fa als serveis locals, l’alcalde considera que estan obsolets per falta de inversions. El 2010 el CAP va quedar petit, els tres centres d’ensenyament públics superen en més del 50 per cent la seua capacitat i el parc de bombers es va haver d’habilitar en una cotxera a causa de les retallades de la Generalitat.

Cinquanta nacionalitats i un exemple de convivència Guissona té un 49,7 per cent de població d’altres països. Hi conviu gent de gairebé cinquanta nacionalitats. Segons BonÀrea, el fet que hi hagi ocupació aparca la possibilitat de conflictes entre veïns. Cada col·lectiu celebra les seues tradicions, també religioses, i a la majoria d’entitats locals culturals i esportives, hi estan presents totes les nacionalitats. BonÀrea ha estat tradicionalment importadora de treballadors. Als anys seixanta i setanta el mateix gerent, Jaume Alsina, es desplaçava a Andalusia i a altres territoris d’Espanya per buscar gent que volgués venir a treballar a Guissona. Se’ls recollia amb autocar i la majoria s’hi quedava. Alsina va impulsar la creació dels cinc blocs de pisos de la Fonteta a l’entrada de la població, on hi ha més d’un centenar d’habitatges.