Modernització, assegurar el relleu generacional i evitar transvasaments, reptes del Canal d'Urgell

El Canal d’Urgell aborda una nova etapa amb l’elecció de president diumenge que ve, dia 16. Quatre candidats entren en lliça en un dels comicis més concorreguts de la història de la comunitat de regants. Els quatre, Ramon Masot, Robert Simó, Amadeu Ros i Josep Maria Padullés, opten per renovar antigues estructures d’organització i tots estan d’acord que és necessari dur a terme la modernització del reg a través de nous sistemes de pressurització per degoteig o aspersió. L’històric canal, que porta aigua a més de 70.000 hectàrees des de principis dels anys seixanta del segle XIX, està obligat a materialitzar aquest repte. Durant els últims tres anys, ha invertit gairebé deu milions en obres de millora i reconstrucció, una xifra que podria reduir-se sensiblement si s’apliquen nous mètodes de regadiu. Per fer-ho, uns consideren que és la Casa Canal la que s’ha de posar al capdavant i unir les vint col·lectivitats que la integren, que són autònomes en les seues decisions, per pressionar l’Administració, o bé que cadascuna posi fil a l’agulla de forma urgent.

De moment, només s’ha executat en 400 hectàrees a Bell-lloc, una xifra del tot insuficient. Modernitzar és una garantia de relleu generacional, ja que l’envelliment és una preocupació i un fet al qual cal fer front. La defensa de la concessió per afrontar possibles transvasaments des de Rialb és un altre dels eixos sobre els quals gira el futur del canal. El Segarra-Garrigues, amb una superfície d’unes altres 70.000 hectàrees, no es veu com una amenaça sinó com un altre reg amb el qual conviure. Limitar el temps del mandat de la presidència és una altra de les qüestions necessàries perquè el càrrec no es prolongui més del que caldria. Que un president arribi a estar gairebé vint anys al capdavant de la Casa Canal, com ha estat el cas de Ramon Carné, és contraproduent, segons expliquen els candidats, i s’hauria de limitar a vuit anys per garantir l’entrada de nous aires. Per fer-ho, s’haurien de reformar les ordenances.

Els aspirants a la presidència consideren que ha de limitar el temps al capdavant de la comunitat

lleida

El professor Antoni Palau (Universitat de Lleida) lidera un projecte per estudiar l’impacte del canvi climàtic a les àrees regables i la resposta de les zones de regadiu a l’evolució dels efectes de la transformació del clima. L’estudi de Palau se centra en l’evolució de dos de les principals àrees regables de la conca de l’Ebre al llarg d’quests últims vint anys: el Canal d’Urgell i Regs de l’Alt Aragó. Per al seu desenvolupament, ha comptat amb el suport de la Fundació Biodiversitat i de la federació de regants de l’Ebre.

En un recent congrés sobre medi ambient es van exposar les primeres conclusions d’aquest estudi i es va avançar que el regadiu contribueix a “fixar i emmagatzemar carboni, a preservar llindars de biodiversitat i a amplificar alguns dels serveis dels ecosistemes que maneja, per exemple, la producció d’aliments.” En la mateixa línia, aquestes conclusions remarquen la notable evolució de la superfície de regadiu des dels anys noranta i el seu creixent consum d’energia, atribuïble a la modernització del regadiu. Aquest aspecte portarà a plantejar-se el recurs a les energies renobables per reduir els costos del consum elèctric.

De fet, diverses comunitats de regants a Lleida s’han posat les piles en aquesta línia i impulsen projectes d’instal·lació de plaques fotovoltaiques per produir electricitat.

L’informe de Palau considera que, una vegada provat el canvi climàtic en aquesta zona, poden convertir-se en oportunitats alguns dels efectes com l’aprofitament de l’allargament dels cicles de creixement d’alguns cultius per incrementar rendiments; la recerca de noves varietats de cultius més ben adaptats i la modernització dels sistemes de regadiu per fomentar l’estalvi de l’aigua.

També es podria incrementar la valoració de les funcions que aporta a la societat l’agricultura, com a proveïdora d’aliments i magatzem de diòxid de carboni.