Setze basses del Segarra-Garrigues segueixen en desús sis anys després de construir-se

Un total de setze embassaments del canal Segarra-Garrigues estan en desús sis anys després de construir-se, a l’espera que s’ampliï la superfície regable. Aquesta xifra suposa una mica més del 40% del conjunt de basses que hi ha a la xarxa de reg, que depèn de la Generaliat i que ha construït l’adjudicatària Aigües Segarra-Garrigues, que compta amb un total de 38. Precisament, una d’aquestes basses entrarà en funcionament de cara a la pròxima campanya de regs per poder donar servei al regadiu de l’Albi, inicialment fora de l’àrea del Segarra-Garrigues, que a través de la Generalitat accedirà a l’aigua del canal per garantir els seus cultius. Les obres de connexió de la bassa, ubicada a les Borges Blanques, amb el reg de l’Albi, les porta a terme la mateixa Generalitat.

En una jornada tècnica a l’Escola Agrària de Tàrrega sobre basses de reg i responsabilitats sobre aquestes, Miquel Sacrest, director general d’Aigües del Segarra-Garrigues (ASG), va avançar la pròxima posada en servei de la bassa, ubicada al sector 15, i va assenyalar, a més, que ja han rebut una carta de la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, que autoritza els tràmits per regar al sector 13 (Aitona, Seròs, Llardecans i Sarroca), un extrem que permetrà posar en servei quatre basses més ja construïdes i inoperatives fins a dia d’avui.

Precisament, una de les dificultats amb què s’ha trobat el Segarra-Garrigues és el ritme lent d’adhesió dels regants, que ha portat que la Generalitat no autoritzi obres de la xarxa secundària del regadiu fins a disposar d’un quòrum d’almenys el 60% dels regants que s’apuntin al projecte. Això comporta que part de la xarxa principal que va construir l’adjudicatària de la Generalitat estigui acabada però no s’utilitzi, amb el desgast que implica.

Només 350 de les 5.000 basses que hi ha a Catalunya estan registrades

Sols 350 preses i basses de les més de 5.000 infraestructures d’emmagatzemament d’aigua que hi ha a Catalunya estan registrades a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i tenen el seu pla d’autoprotecció en cas que les dimensions i el risc de la bassa ho requereixin. Carles Barbero, responsable del departament d’Infraestructures de Control i Regulació de l’ACA, va avançar ahir aquestes dades en la jornada celebrada a Tàrrega. Barbero també va destacar que des del 2008 la normativa de preses especifica que les basses també s’han de regular i va explicar que els propietaris amb basses que superin els 5 metres d’altura o els 100.000 metres cúbics de capacitat haurien de dur a terme un estudi tècnic per classificar-les en grans o petites i pel risc que impliquen. L’administració determinarà llavors si aquestes basses han de regular-se i quin pla d’autoprotecció han de tenir o bé si aquest és necessari.