Amadeu Ros: «El Canal d'Urgell s'ha de modernitzar per subsistir»

El president de la col·lectivitat número 2 de la Fuliola i actual alcalde de Tornabous, Amadeu Ros, serà el nou president de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell en els pròxims quatre anys. Representant del sector renovador, aquesta ha estat la tercera vegada que es presenta a la presidència, ja ho va fer els anys 2010 i 2014, com a competidor directe de Ramon Carné, que en aqueslla ocasió no va optar al relleu després de dinou anys en el càrrec. Va aconseguir l’aval de 38.300 hectàrees (més de la meitat de les 70.000 de l’àrea regable), suficients per donar-li la victòria en les eleccions que van tenir lloc diumenge passat dia 16.

Com preveu iniciar el seu mandat?

Primer, tal com vaig avançar durant la campanya electoral, deixaré l’alcaldia. Al gener començaran els tràmits per deixar les meues responsabilitats com a primer edil i centrar-me plenament en la presidència del Canal d’Urgell i formar l’equip de govern.

Vostè és representant del sector més renovador del Canal i considera que l’organisme està polititzat. Com el despolititzarà?

Canviant les ordenances. M’ha votat gent de tots els colors que també tenen la meua mateixa percepció. Tots em coneixen. Seran els serveis jurídics els que hauran de dir com es fa. El que no pot ser és que un sol alcalde tingui a les mans l’equivalent de 4.200 hectàrees i sigui el portaveu de tots els proveïments (48 municipis i els consells de les comarques de l’Urgell i la Segarra). Tots els consistoris han d’estar representats, però han de ser els regants els que decideixin.

Canviar les ordenances serà un procés difícil.

Tenim la majoria per preparar aquest canvi, tant pel que fa a l’assemblea com a la junta de govern i una majoria aclaparadora dels responsables de les vint col·lectivitats de la comunitat. És totalment factible. Serà un procés llarg? Segur, però ho proposarem en la pròxima assemblea del mes de març per començar el procés.

Un de les principals objectius a delimitar és el mandat dels presidents?

Sens dubte. No pot ser que els mandats s’allarguin fins a gairebé vint anys. Com a màxim han de durar dos legislatures. La meua intenció és estar al capdavant de la Casa Canal vuit anys.

Entre les seues principals aspiracions hi ha la modernització de les 70.000 hectàrees del Canal d’Urgell. Com ho farà?

La majoria dels presidents de les col·lectivitats volen que aquesta actuació la coordini la Casa Canal. Serà el principal tema de les jornades que s’organitzaran al febrer sota el lema Reg i futur, on la junta de govern ja abordarà els principals plans de modernització i se n’establiran les bases. No és possible abordar un projecte tan ambiciós si ho fa cada col·lectivitat pel seu costat, encara que cada col·lectivitat sigui independent i prengui les seues pròpies decisions. Això s’ha de plasmar a les ordenances.

Hi ha previst algun calendari?

Crearem comissions per decidir amb tots els síndics. Necessitarem mig any o un any per tenir les bases a punt.

Creu que serà difícil convèncer els regants per finançar aquestes obres?

Crec que el difícil serà convèncer els Governs per aconseguir finançament. Serà més fàcil tenir diners si tots n’estem convençuts. Per al Canal d’Urgell no ha de ser difícil abordar aquestes obres encara que no seran senzilles. Aquí seran els tècnics els que diguin què i com s’ha de fer. Les obres hauran d’esperar, però no hi ha motiu perquè siguin complicades.

La modernització suposarà un estalvi d’aigua. La que no s’utilitzi podria derivar-se a Barcelona o a altres àrees regables?

La modernització hauria d’anar acompanyada per tot el sector agroalimentari. Hi ha d’haver un canvi de cultura respecte a l’estalvi d’aigua. Per pensar en un transvasament, primer s’ha de modernitzar el Canal d’Urgell i després ja es veurà. Totes les grans inversions se les emporta Barcelona. Seria moment de pensar en Lleida, sobretot tenint en compte que el regadiu és garantia d’aliments per a Catalunya. Es tracta de modernitzar-nos o morir, ja que els joves abandonen el camp i no hi ha relleu generacional.

Canviar el reg a manta per degoteig i aspersió canviaria aquesta situació?

La modernització dóna il·lusió a tot el territori. Permetrà el canvi de cultius encara que el sector industrial també s’ho ha de creure i donar-nos el seu suport. El Canal d’Urgell no té grans extensions de reg, són familiars, àrees petites que busquen una solució. Molta gent està jubilada o a punt de fer-ho. Cobren petites pensions. Com pagaran la implantació d’aquests sistemes encara que sigui en quatre o cinc hectàrees? Aquesta és una altra qüestió a la qual és necessari donar solució.

Com serà la relació amb el Segarra-Garrigues?

Són veïns i amics i hi ha d’haver futur per a tothom. Nosaltres tenim una dotació però si la superfície regable es modernitza i, al final, hi ha aigua sobrant, es pot ajudar quan hi hagi problemes.

També assumirà la presidència de l’Associació Catalana de Comunitat de Regants. Amb qui té més afinitat, amb les comunitats catalanes o amb les de la Federació de Regants de l’Ebre?

La Federació de Regants de l’Ebre defensa el dret a l’aigua per al reg i jo estic també en aquest front.

A l’hora de modernitzar les zones regables de Lleida i per fer més pressió a l’Administració, no podria aconseguir un front comú els canals Aragó i Catalunya i Pinyana?

No és una mala proposta. Es podria plantejar.

Per al manteniment de les arbredes en els banquets del canal s’ha proposat alguna política que impliqui menys conflictes amb entitats ecologistes?

Sens dubte que sí. No es tallarà ni un arbre sense que hi hagi garanties de tornar a plantar-ne molts més. Incidirem en la conservació i potenciació dels banquets i en els propers dies em posaré en contacte amb totes les entitats que les salvaguarden.