TRADICIONS RAMADERIA
Transhumància a l'N-260
Més de quaranta cavalls van baixar el cap de setmana per aquesta carretera fins a Ribera de Montardit, al Sobirà || Controlats per no afectar la circulació
Més de quaranta cavalls van recórrer dissabte l’N-260 passant per Roni, Rialp i Sort fins a arribar a Ribera de Montardit, on passaran la nit de Nadal i el Nadal per seguir viatge el 26 fins a Tornafort, a Soriguera (Pallars Sobirà), on s’estaran tot l’hivern. El ramat va començar la transhumància a principis del novembre, data en la qual va iniciar la ruta des de Sant Joan de l’Erm fins a Romadriu. A començaments de mes van arribar a Monternatró, que és d’on van sortir per fer el trajecte d’aquest cap de setmana. Segons el responsable del bestiar, Llàzter Moreno, els animals van ser dirigits per quatre ramaders per minimitzar els efectes en el trànsit. No obstant, Moreno va indicar que l’N-260 és un canyada, per la qual cosa el bestiar té “drets ancestrals” per fer aquesta ruta de la transhumància. Va afegir que, com tots els anys, aquesta és la ruta habitual per baixar els cavalls de les pastures d’alta muntanya a llocs més càlids.
La majoria de les carreteres nacionals que transcorren per Lleida de nord a sud són canyades, per la qual cosa els ramats controlats compten amb la protecció per llei per fer el viatge de la muntanya a les pastures del pla i viceversa. A Ponent afectarien l’N-II, l’N-260 i l’N-230. La llei que empara la circulació del bestiar per aquestes vies pecuàries data del 1995. El 2015 l’Estat va transferir la seua competència a les comunitats autònomes. La presència de bestiar en aquestes carreteres s’ha reduït considerablement a causa de la gradual pèrdua d’aquesta pràctica ancestral, ja que el transport del bestiar es fa en camions, encara que alguns ramaders i pastors mantenen aquesta tradició.
Més control perquè els voltors no matin poltres nounats Moreno va expressar les seues queixes contra Agricultura perquè agilitzi els ajuts de la PAC al sector. A més, va reclamar més mesures de seguretat per pal·liar els atacs de l’ós, “que hauria de transitar per una zona delimitada per la Generalitat”. Va remarcar que també que “cal controlar les bandades de voltors ja que cada estiu em maten una o dos cries. Esperen que les eugues estiguin de part per anar a buscar els poltres. Se’ls ha de garantir l’alimentació perquè no vagin a la recerca dels poltres”.