Tanca la fleca de Ribera de Cardós i els veïns viatgen quilòmetres per comprar pa

El tancament de l’única fleca de Ribera de Cardós és un problema des de fa més d’un mes per als veïns d’aquesta localitat i d’una desena de nuclis més dels municipis de Vall de Cardós i Lladorre. Les més properes són a Tírvia i a Llavorsí, cosa que obliga particulars i establiments d’hostaleria a fer viatges de més de 15 quilòmetres d’anada i tornada per comprar pa. Aquesta és una nova mostra de la tendència a la desaparició de comerços i serveis en poblacions rurals i de les comarques de muntanya (vegeu el desglossament).

La fleca de Ribera de Cardós no elaborava els seus propis productes, sinó que venia els que sortien cada dia del forn d’un establiment de Sort. El local era un antic obrador de pa amb el seu propi forn, que la família propietària va posar de lloguer quan el forner de la localitat es va retirar. Després del tancament d’aquest punt de venda, l’ajuntament de Vall de Cardós ha temptejat altres forners de la zona per intentar restablir la venda al poble, per ara sense èxit. Així ho va explicar l’alcalde, Llorenç Sánchez, que va apuntar que la major part de les vendes de la fleca es concentraven en els mesos d’estiu i eren molt menors la resta de l’any.

Alcalde i veïns s’alternen per anar a Llavorsí a comprar pa per als nens del menjador escolar

“El tancament ha suposat bastant xivarri l’últim mes”, va apuntar el primer edil, que va indicar que ell i altres veïns s’alternen per anar a Llavorsí a comprar pa per al menjador escolar, gestionat per l’ajuntament. També establiments d’hostaleria del municipi van indicar que, per servir pa del dia als seus clients, han de recórrer almenys divuit quilòmetres fins a la fleca d’aquesta localitat.

“Si quan arribes a una no hi ha existències, has de desplaçar-te uns altres 15 quilòmetres més” per anar a una altra fleca, va explicar José Luis Duran, veí de Vall de Cardós. “És una autèntica odissea pensar que potser no trobis pa per als teus àpats”, va apuntar Duran, que va recordar que hi ha veïns amb dificultats per desplaçar-se que no poden recórrer aquestes distàncies per comprar-lo.

Davant les dificultats que descriuen veïns i empreses de Vall de Cardós, el tancament de la fleca amb prou feines ha suposat canvis en els costums del municipi veí d’Esterri de Cardós.

“Fa anys que no tenim fleca pròpia i molts compràvem ja a la del poble de Tírvia”, va explicar l’alcalde, Joel Orteu, que d’altra banda va apuntar que al nucli d’Arròs de Cardós “el forner de Llavorsí reparteix comandes dos vegades per setmana”.

En el cas de les fleques, la presidenta del Gremi de Forners de Lleida, Pilar Marqués, va assenyalar la falta de relleu generacional com un factor que provoca el tancament d’establiments. No obstant, va assenyalar que hi ha un repunt en els joves que es formen per a aquesta professió i va afegir que, quan una fleca rural tanca, “el forner del poble més proper sol fer rutes” per proveir els veïns.

D’altra banda, els tancaments són més acusats en el cas de sucursals bancàries, amb 131 dels 231 municipis de la província de Lleida sense cap oficina.

Pobles sense comerços i sense entitats bancàries

Més de quaranta municipis de Lleida, que sumen més de 6.800 veïns, no tenen botiga de queviures ni establiments comercials, segons dades de la conselleria d’Empresa. La Noguera, la Segarra i el Solsonès són les comarques amb més localitats sense comerços, mentre que al Segrià, el Pla i l’Alta Ribagorça tots els municipis en tenen més d’un.