Espanya suspèn en aranès

La Carta Europea de les Llengües Regionals va entrar en vigor a Espanya el 2001 i l’Estat es va comprometre a la protecció de les minoritàries, entre les quals es troba l’aranès. No obstant, un comitè d’experts del Consell d’Europa va assenyalar que el Govern central manté diversos incompliments en relació amb l’occità (educació preescolar en aranès incompleta i manca de textos legislatius traduïts a aquesta llengua, entre moltes altres premisses).

Aquest 2018, el ministeri de la Presidència ha presentat el cinquè informe sobre el compliment de la carta i des de l’Institut d’Estudis Aranesi (IEA) van donar la veu d’alarma i van assegurar que “totes les justificacions d’actuacions a favor de l’aranès que presenta el Govern espanyol van ser realitzades per la Generalitat i pel Conselh Generau”, per la qual cosa l’Executiu central “no és actor en cap d’aquestes”. Ara, la comissió de peticions del Parlament Europeu ha admès a tràmit una queixa de l’IEA pel tracte d’Espanya a l’occità i “citaran a declarar algun representant de l’Estat” perquè expliqui les accions que han pres per protegir aquesta llengua, segons el seu president, Jusèp Loís Sans.

“Les accions a favor de l’aranès presentades per l’Estat són del Conselh o de la Generalitat” Facilitaran que els funcionaris puguin atendre els veïns de la Val en la seua llengua pròpia La llicència d’armes de foc és l’únic tràmit que es pot dur a terme en aranès

El Govern central admet part de la culpa i el ministeri de Política Territorial “té clar que s’ha de resoldre la situació”. Proposa noves mesures de protecció de l’aranès “perquè existeix un interès real a avançar” (vegeu el desglossament).

De fet, fins al moment l’ús de l’aranès a l’administració de l’Estat és anecdòtic, amb excepcions com el cas de la jutge Natalia Plaza de Vielha, que tradueix les sentències a aquesta llengua amb l’ajuda del Conselh Generau.

Per la seua part, el síndic, Carlos Barrera, va assegurar que l’Estat “està entossudit a carregar-se l’ús preferent de l’aranès a la Val” i recorda que el Govern central va recórrer els articles de la llei del 2010 que li atorgava aquesta consideració, encara que existeix controvèrsia sobre si aquesta “preferència” continua vigent a la llei d’Aran del 2015 (que va ser acordada amb l’Estat).

El Govern de Sánchez vol traduir la Constitució a l’aranès El Govern de Pedro Sánchez i el ministeri de Política Territorial, que dirigeix Meritxell Batet, tenen “un interès real” a avançar en els temes de protecció de l’aranès i de les llengües oficials i no oficials de tot Espanya. En aquest sentit, fonts del ministeri van apuntar que són “conscients que hi ha una situació que s’ha de resoldre” en relació amb la protecció de l’aranès. Així, van assenyalar que “la intenció és començar a traduir alguns textos a l’aranès”, entre els quals es troba la Constitució. D’aquesta manera es resoldria un dels incompliments d’Espanya en relació amb aquest idioma, perquè la disposició final de la Carta Magna estableix que “es publicarà en totes les llengües d’Espanya”. L’aranès és oficial a Catalunya des del 2006 després de l’aprovació de l’Estatut, per la qual cosa des de l’Institut d’Estudis Aranesi denuncien que ja són “12 anys d’incompliment”. Així mateix, des de Política Territorial es posaran en contacte amb la Generalitat “per poder facilitar que els veïns de la Val puguin dirigir-se en la seua llengua pròpia als treballadors de l’Estat a Aran, perquè és un idioma cooficial i cal facilitar que els ciutadans puguin utilitzar-la”.

Rajoy, com a ministre, l’únic a fomentar l’ús d’aquesta llengua Mariano Rajoy ha sigut fins ara l’únic ministre del Govern d’Espanya a fomentar l’ús de l’aranès a l’Estat espanyol. El 25 d’abril del 2002, el Butlletí Oficial de l’Estat publicava una ordre firmada per Rajoy (llavors era ministre de l’Interior) en la qual s’establia l’aranès com una de les llengües en les quals es podien sol·licitar llicències d’armes de foc. El president de l’Institut d’Estudis Aranesi, Jusèp Loís Sans, va assegurar que aquest és l’únic document que s’ha emès des de l’Estat per potenciar l’ús d’aquesta llengua, encara que va assenyalar que podria “tractar-se d’un error jurídic”, perquè el 2002 l’aranès encara no era llengua oficial a Catalunya (aquest reconeixement arribaria amb l’Estatut d’Autonomia del 2006). L’Estat va firmar el 2001 la Carta Europea de les Llengües Regions, que estableix que el Govern central ha de protegir llengües com l’aranès, l’aragonès, l’asturlleonès o l’amazic (Melilla), per la qual cosa Sans va apuntar que aquesta decisió “també podria ser una acció voluntària de reconeixement de l’occità”. Actualment la sol·licitud de la llicència d’armes continua sent l’únic tràmit responsabilitat de l’Estat que es pot dur a terme en aranès.