CRÒNICA. Llàgrimes i ràbia per una tragèdia que ha deixat una ferida incurable

L’Audiència de Lleida va quedar ahir petita per seguir in situ la primera sessió del judici. Hi van assistir familiars de les víctimes (incloses les viudes de Xavier Ribes i David Iglesias), la cúpula dels Agents Rurals i companys dels agents morts. Fa dos llargs anys que tots ells esperen que es faci justícia. També hi havia una quinzena de periodistes que segueixen el judici a la sala. Ni un lloc buit a les cinquanta cadires destinades al públic, que només en casos extraordinaris com aquest s’acaben ocupant. Fins i tot diverses persones es van quedar sense poder entrar i van esperar pacientment al hall de l’Audiència o el van seguir a través de les pantalles de la unitat mòbil de televisió instal·lada a l’entrada de l’edifici judicial del Canyeret.

L’expectació va ser màxima, principalment per escoltar la declaració de l’acusat d’un doble crim del qual, coses del destí, ahir es complia el segon aniversari. L’advocat de les víctimes, Pau Simarro, ho va recordar quan es va dirigir al jurat popular: “Avui es compleixen dos anys del luctuós succés i esperem que aquest judici serveixi per donar el primer punt de sutura de la gran ferida que va causar l’acusat.” Alguns dels presents no van poder reprimir les llàgrimes.

El pitjor moment va arribar quan un subinspector dels Mossos d’Esquadra va mostrar al jurat l’escena del crim. Les viudes i les mares dels agents morts van abandonar la sala trencades pel dolor. Una de les mares no va parar de repetir amb ràbia la paraula “assassí!”.

Un profund dolor que contrastava amb la serenitat que va mostrar l’acusat, capaç de recordar amb extrema exactitud hores i detalls previs al crim però incapaç d’explicar què va succeir quan es va trobar els dos agents rurals al·legant que “em vaig quedar en blanc”. Les cares d’incredulitat entre el públic eren ben visibles. Ismael Rodríguez no es va ensorrar en cap moment i va estar molt atent a les exposicions que van fer la fiscal, les acusacions i la defensa als onze membres del jurat format per nou homes i dos dones, de les quals una d’elles és la presidenta, i que es van allargar durant més de dos hores.

El judici continuarà avui amb la declaració de més mossos d’esquadra i dels companys de caça d’Ismael Rodríguez. Posteriorment declararan els pèrits. Serà una setmana intensa i de llargues sessions per un doble crim que va obrir un intens debat sobre la seguretat dels agents rurals. Va servir per fer públiques, les carències del cos encara avui per resoldre. La d’Aspa és una tragèdia que continua viva dos anys després i que ha causat una ferida que, per molta justícia que s’acabi impartint, seguirà sent incurable.