TRIBUNALS JUDICI PEL DOBLE CRIM D?ASPA
Els neuròlegs afirmen que el caçador sabia el que feia quan va disparar als dos rurals
Els forenses neguen que Rodríguez pateixi una patologia mental que pogués deixar-lo en blanc quan va ocórrer el doble crim || Un pèrit de la defensa diu que l’acusat pateix “un trastorn explosiu”
Els neuròlegs que van declarar ahir en el judici pel doble crim d’Aspa van assegurar que l’acusat, Ismael Rodríguez Clemente, sabia el que feia en el moment que va disparar i va matar als agents rurals lleidatans Xavier Ribes, de 43 anys, i David Iglesias, de 39. Així ho van assenyalar ahir en la tercera i última sessió de la vista celebrada a l’Audiència de Lleida després de més de 20 hores de judici i una trentena de testimonis.
En les seues declaracions, els neuròlegs Alejandro Quílez i Pilar Granés van descartar que el caçador pateixi l’epilèpsia que al·lega la defensa i, sobre les “absències” que diu patir, els experts van assenyalar que en qualsevol cas aquestes serien de segons i que no podria haver disparat una arma. Sobre la suposada epilèpsia, Granés va considerar que és “una història increïble” i que no coneix cap cas que un pacient hagi comès un acte violent a causa d’aquesta patologia.
En la mateixa línia, els psiquiatres forenses van assenyalar que Rodríguez no pateix cap trastorn psíquic i té una “personalitat antinormativa”, i van afegir que era conscient que el que feia era “molt greu”. Per la seua part, el psiquiatre Àngel Pedra va apreciar una personalitat antisocial en l’acusat, que va definir com una persona “freda, sense empatia ni remordiment i a qui li agrada saltar-se les regles”, com vendre pastilles a la presó. Segons la seua opinió, sap què fa i per què ho fa. “Aquest tipus de persones com més gran la munten, més satisfets estan”, va assenyalar aquest psiquiatre respecte a l’acusat. Per la seua part, un altre psiquiatre presentat per la defensa va assenyalar que el caçador pateix un “trastorn explosiu intermitent”. També van declarar ahir pèrits de balística dels Mossos d’Esquadra i de l’Institut Nacional de Toxicologia, que van confirmar que els quatre trets que van acabar amb la vida de Ribes i Iglesias es van fer amb l’arma de l’acusat i a molt curta distància, d’entre sis cm i poc més d’un metre.
A la recta final del judici, Ismael Rodríguez Clemente va fer ús del seu dret a dir l’última paraula i va llegir una carta dirigida a les famílies de les víctimes, que van decidir abandonar la sala per no escoltar les paraules de l’acusat. En la seua missiva, el caçador va demanar perdó a les famílies dels dos rurals assassinats en diverses ocasions i va reiterar que no sabia per què havia comès els fets. “Les persones ens equivoquem i cometem errors”, va assenyalar. A partir d’avui els membres del jurat popular comencen a deliberar.
La Fiscalia manté 48 anys i la defensa demana que se l’eximeixi Un cop acabades les declaracions dels testimonis, les acusacions i les defenses van presentar els seus informes davant del jurat popular, que haurà d’emetre un veredicte, que es preveu que es conegui demà. La Fiscalia va mantenir la petició d’una condemna de 48 anys i quatre mesos de presó per a Ismael Rodríguez Clemente, veí de Vacarisses (Vallès Occidental) i de 30 anys, per dos delictes d’assassinat, atemptat a l’autoritat i tinença il·lícita d’armes. El Ministeri Públic només va modificar la seua acusació per incloure un delicte contra la fauna i la flora al veure provat que el caçador va ser al vedat d’Aspa sense haver pagat l’accés. Segons la fiscal, ha quedat acreditat que l’acusat, malgrat tenir la llicència caducada, volia continuar caçant i que per això va posar l’arma a nom d’un amic. El Ministeri Públic va assenyalar que Rodríguez “va matar els rurals per encobrir que no tenia llicència i que no havia pagat el vedat”, i ho va fer perquè “la seua passió és la caça”. L’acusació particular i la popular també van demanar una condemna per dos assassinats a l’apreciar que hi va haver traïdoria perquè va atacar per sorpresa les víctimes. La defensa va admetre l’autoria de la mort dels rurals i va demanar una condemna per dos homicidis i l’aplicació dels atenuants de confessió i alteració psicològica. En aquest últim cas, si s’acaba apreciant, demana que es declari la inimputabilitat de l’acusat.