Aspa: homicidi o assassinat?

Doble homicidi o doble assassinat. Aquesta és la gran pregunta a què s’enfronta des d’ahir el jurat popular pel crim en el qual van morir dos agents rurals a Aspa fa dos anys. En cas de considerar-ho un delicte o un altre, la condemna a què s’enfrontarà Ismael Rodríguez Clemente podria assolir els 51 anys de presó, que és el que demanen les famílies i l’acusació popular, o quedar-se pràcticament a la meitat. El jurat, format per dos dones i set homes, es va tancar ahir al migdia per deliberar sobre un qüestionari format per 12 preguntes i 19 afirmacions. El més probable és que avui hi hagi fumata blanca. Hauran de determinar també si el caçador va decidir confessar, com sosté la Fiscalia, que demana una pena de 48 anys de presó al considerar el reconeixement de l’autoria com a atenuant. En canvi, les acusacions consideren que només va confessar després que fos pressionat pels seus companys.

Després del veredicte, el magistrat de l’Audiència que ha presidit el judici redactarà la sentència i fixarà el temps de la condemna.

Haurà de determinar si el caçador va decidir confessar el crim o va ser obligat pels seus companys

El judici va començar dilluns amb la declaració de l’acusat, que va afirmar que es va quedar en blanc i que no recordava el que havia succeït quan es va trobar amb els dos membres dels Agents Rurals, Xavier Ribes, de 43 anys, i David Iglesias, de 39, tots dos de Lleida. El cap de la investigació dels Mossos va declarar que no tenen cap dubte que va ser un doble assassinat i que el caçador va efectuar trets “molt precisos” i a “molt curta distància” que “no van donar cap possibilitat de defensa” a les víctimes. També ho van ratificar els forenses, que van explicar que els 4 trets (que indiquen que el caçador va recarregar l’escopeta) es van fer a molt curta distància, d’entre un i vuit metres, i després els va rematar. Les acusacions entenen que van ser sengles assassinats amb què el caçador volia ocultar que no tenia llicència i evitar que li retiressin l’escopeta. Creuen que, a més, hi va haver acarnissament. En canvi, la defensa va mantenir la tesi de l’homicidi perquè l’acusat “no va poder controlar els seus impulsos” arran d’un suposat trastorn que presentaria. Tanmateix, els neuròlegs van explicar que Ismael Rodríguez sabia el que feia quan va disparar i va matar els agents. També van descartar que el caçador pateixi l’epilèpsia que al·lega l’advocada i, sobre les “absències” que diu patir, els experts van assenyalar que en qualsevol cas aquestes serien de segons i en aquestes no hauria pogut disparar una arma. Un pèrit de la defensa va dir que l’acusat pateix “un trastorn explosiu”.