Hisenda atribueix als veïns de Bassella l'IBI de 23 equipaments

Hisenda atribueix a veïns de Bassella l’impost de béns immobles (IBI) de 23 equipaments públics del municipi, que van des de captacions d’aigua potable i sales d’actes fins a un cementiri i fins i tot una església. El procés de regularització cadastral que el ministeri porta a terme en tot Espanya va tenir un efecte inesperat en aquesta localitat de l’Alt Urgell. Va posar de manifest que aquestes edificacions es van construir sobre terra cedit per particulars de manera altruista, i sense que l’ajuntament l’inscrigués mai com a seu. El consistori ha fet ara els primers passos per fer-ho.

L’ajuntament ha iniciat expedients d’expropiació per adquirir els terrenys on estan ubicats aquests equipaments públics i inscriure’ls com a seus al registre de la propietat. Amb això esperen evitar que es consumin situacions aparentment absurdes, com haver de passar als veïns rebuts de l’IBI per un cementiri municipal; o que un altre hagi de pagar-lo per l’església, precisament en un país on parròquies i bisbats estan exempts de fer-ho.

L’alcaldessa, Cristina Barbens, va corroborar que el nou cadastre “pretenia cobrar impostos sobre edificacions municipals” als veïns. Per evitar-ho, els afectats van presentar al·legacions, avalades per diversos documents de l’ajuntament que declaraven que els béns eren instal·lacions municipals. Finalment, han recorregut a expropiacions per regularitzar la situació i evitar “les situacions anòmales que han sorgit”, segons va explicar l’alcaldessa. Aquest procés es va iniciar fa un any. Hisenda ha atribuït a diversos veïns l’impost de l’IBI del cementiri del nucli d’Aguilar, de manera que el consistori ha hagut d’expropiar 1.214 metres quadrats de terra no urbanitzable i d’indemnitzar-ne el propietari amb 352 euros.

Més inusual encara és el cas de l’església d’aquest mateix nucli, que l’ajuntament va construir després que l’anterior quedés sota les aigües del pantà de Rialb. En aquest cas ha expropiat gairebé mil metres quadrats per 1.705 euros. S’hi sumen pous i dipòsits de fa uns cinquanta anys, quan l’administració va fer arribar l’aigua a nuclis com Serinyana, Aguilar, Altès, Ogern o la Clua.