Quaranta anys de cures intensives

La història de la línia de la Pobla és la de Ferrocarrils de la Generalitat”, afirma el president de FGC, Ricard Font. Això és, la història d’una xarxa ferroviària ferida de mort per la desinversió el tancament de la qual va poder evitar in extremis la mobilització popular.

Els anys 70 van ser una dècada de malson per a les línies ferroviàries a Catalunya, que havien sobreviscut a la postguerra però no van suportar una crisi posterior. Fuetejada per l’increment dels costos d’explotació, la falta de manteniment i la política tarifària del Govern central, l’antiga Ferrocarrils Catalans va tancar la línia de Manresa a Guardiola entre el 1972 i el 1973 i la resta de la xarxa que gestionava va ser transferida a l’empresa estatal Ferrocarriles de Vía Estrecha, que el 1977 va dissenyar un dur programa de tancament de línies de tren, entre aquestes la Igualada-Martorell i la Manresa-Igualada. Tanmateix, la reacció popular va portar a salvar les dos infraestructures.

En el cas de la línia de la Pobla, recorda Font, va ser el 1985 quan l’Estat va decretar-ne el tancament, però Generalitat i Diputació van assumir els números rojos de la línia per donar resposta a protestes com les de la plataforma Volem el Tren.

Uns anys abans, el 1979, el president Josep Tarradellas va decidir impulsar una empresa autonòmica que assumís “les línies desenvolupades per l’Estat que ja no li interessaven”, explica Font. Va ser fins i tot abans de l’aprovació de l’Estatut de Sau en referèndum (25 de octubre).

El pròxim 5 de setembre es compleixen 40 anys de la creació de FGC, que al llarg d’aquestes quatre dècades s’ha fet càrrec d’infraestructures que es trobaven a l’UCI i ha injectat fortes inversions per rellançar-les, malgrat que impliquin costos importants per a les arques públiques.

En el cas de la línia de la Pobla, costa uns 3,5 milions al Govern. Tot a canvi d’un “servei de qualitat”, amb màquines del nivell del BART de San Francisco o de la complexa xarxa suïssa de ferrocarril.

L’impuls per modernitzar es trobarà pròximament amb dos reptes per a l’empresa catalana ferroviària: la liberalització del sector i, com a derivada, la nova xarxa de transport de velocitat alta entre Lleida, Barcelona, Girona, Tolosa i Montpeller, anunciada a partir del 2020.

D’aquesta manera, es va voler donar a conèixer les activitats que ofereix aquest nou espai remodelat per al turisme dins de projectes de la UE gestionats pel consell del Jussà.

Ahir es van poder fer viatges des de qualsevol punt de la línia de tren de Lleida a la Pobla i es van organitzar activitats dinamitzades pel grup pallarès de teatre A Galet. La jornada continua avui amb un dinar popular amb sortides guiades amb bicicleta i a peu per a tots els públics.

La remodelació de l’antiga estació de tren de la Pobla ha suposat una inversió de 336.000 euros i acull l’oficina de turisme de la població, un espai d’atenció als esportistes i un centre d’interpretació de la comarca amb especial atenció a la Vall Fosca i la zona de Collegats i Boumort. Tots els espais són d’accés lliure i gratuït.