Hisenda fa aflorar 15.200 immobles en un any en 61 municipis de Lleida

El ministeri d’Hisenda ha incorporat l’últim any en els registres del Cadastre fins a 15.235 immobles en un total de 61 municipis de Lleida, amb els quals conclou un llarg procés de regularització de béns immobles iniciat el 2014. Després de cinc anys, els 231 municipis de Lleida han fet aflorar fins a 59.900 béns immobles, dels quals prop de la meitat són construccions que no estaven donades d’alta, o bé perquè encara no s’havien construït, o bé perquè no s’havien declarat i, per tant, no comptaven a l’hora de calcular l’Impost de Béns Immobles. Per exemple, un edifici en el qual s’ha construït una planta més; una piscina no declarada, o un local que tributa com a magatzem i després d’un canvi d’usos és una oficina bancària.

Segons fonts del ministeri, molts són béns que estaven encadastrats com a solars, sobre els quals s’ubicaven construccions en realitat que no tributaven.

Els ajuntaments opten per congelar o rebaixar els tipus de l’IBI per reduir l’impacte en l’impost

A Lleida, afecta especialment l’àmbit rural, on s’han regularitzat 22.370 immobles des del 2014. Al marge dels nous immobles, un 21% dels béns regularitzats en aquests cinc anys són ampliacions o rehabilitacions de construccions ja registrades en el Cadastre, l’actualització de les quals implica un increment de valor. Un altre 28,67% són reformes i canvis d’ús i un 2,67% són piscines no encadastrades, la qual cosa equival a unes 1.600.

Municipis i béns immobles regularitzats

Agramunt (228); els Alamús (147) ; l ’Albagés (142) ; Albatàrrec (161); l’Albi (503); Alcanó (70); Alfés (93); Almatret (347); Arbeca (662); Artesa de Lleida (133); Aspa (78); Aitona (663); Bovera (153); les Borges Blanques (260); Castelldans (332); Cervià de les Garrigues (294); Ciutadilla (241); Clariana de Cardener (90); el Cogul (154); la Floresta (132); Fulleda (92); la Granadella (314); la Granja d’Escarp (242); Granyena de les Garrigues (169); Juncosa (498); Juneda (554); Lladorre (42); Lladurs (111); Llardecans (297); Maldà (99); Massalcoreig (188); Maials (245); Miralcamp (395); la Molsosa (77); Montoliu de Lleida (97); Nalec (157); Navès (299); els Omellons (151); els Omells de na Gaia (174); Pinós (174); la Pobla de Cérvoles (156); Bellaguarda (123); Puiggròs (158); Puigverd de Lleida (215); Sant Martí de Riucorb (267); Sarroca de Lleida (174); Seròs (826); el Soleràs (249); Soses (503); Sudanell (242); Sunyer (130); Tàrrega (293); Tarrés (44); els Torms (121) ; Torrebesses (156) ; Torregrossa (627); Torres de Segre (556); Verdú (466); el Vilosell (123); Vinaixa (184); Gimenells i Pla de la Font (404).

La direcció general del Cadastre ha portat a terme aquesta regularització a través d’inspeccions sobre el terreny, fotografies, imatges de satèl·lit i drons. Els seus responsables van comunicar a l’organisme de Recaptació de la Diputació de Lleida, encarregat del cobrament de la majoria d’impostos municipals a les comarques de Ponent i el Pirineu per delegació dels ajuntaments, que aquesta última revisió implica un increment mitjà del rebut de l’IBI de 159 euros. També permetrà que tots els veïns d’un municipi paguin pel que realment tenen i els ajuntaments duguin a terme polítiques fiscals reals, assenyalen fonts de l’organisme de Recaptació consultades.

Sovint, aquestes polítiques es tradueixen en reduccions del tipus impositiu per compensar l’increment del valor de l’immoble, de manera que es redueixi l’impacte final en el rebut de l’IBI. Per aquest motiu, es dóna el cas que alguns veïns han acabat pagant menys per aquest impost fins i tot després de la regularització.

Per exemple, en el cas d’Aitona, s’han regularitzat 663 immobles, dels quals el 80% figuren per primera vegada en el Cadastre.

A més, fins a 504 (un 76%) són béns rústics, l’àmbit en què es troben bona part dels béns aflorats, tal com ha denunciat reiteradament el sector, que qüestiona regularitzacions desmesurades. L’ajuntament d’Aitona ha rebaixat el tipus que s’aplica a l’IBI de rústica del 0,70 al 0,60 per reduir l’impacte sobre el rebut.

A Agramunt, han aflorat 228 immobles, el 50% rústics. L’ajuntament ha decidit en aquest cas congelar els tipus aplicats a l’impost.

El rebut mitjà a Lleida ciutat, uns 460 euros Malgrat que el rebut de l’IBI pot variar molt segons l’immoble que gravi, la mitjana a Lleida ciutat amb dades de 2016 ronda els 460 euros. Tot i així, en el cas de la capital (tradicionalment una de les de tot l’Estat amb aquest impost entre els més cars) l’Impost de Béns Immobles oscil·la entre els 1.400 i els 280 euros, segons el barri que es tracti, la qual cosa implica que el més car multiplica per cinc el rebut més barat. Entre municipis, les diferències per l’impost varien també i assoleixen màxims de 500 euros segons on es resideixi. El més habitual és que, com menor sigui el municipi, més barats són els seus impostos, no només els que graven les propietats, sinó també el de vehicles. L’ajuntament de Lleida posa a cobrament cada any més de 50 milions d’euros per aquest concepte. En el cas de l’organisme de Recaptació de la Diputació, posa a cobrament rebuts d’IBI urbana i de rústica per uns 80 milions d’euros (72 i 8, aproximadament). En aquest sentit, l’organisme provincial té delegat el cobrament d’aquests impostos per part de gairebé 230 ajuntaments de Lleida, és a dir, la pràctica totalitat.