Nou pobles del Segrià s’uneixen per captar ajuts de la UE per a projectes de bioeconomia

Nou ajuntaments del Segrià s’han unit per captar ajuts de la Unió Europea (UE) per a projectes que afavoreixin innovacions i creació d’ocupació al camp de la bioeconomia. Després de dos anys de treball amb entitats locals, empreses i universitats, ja han presentat una primera proposta que opta a deu milions d’euros en el marc del programa europeu Horizon 2020.

Es plantegen convertir diferents tipus de residus en matèries primeres, com per exemple obtenir cel·lulosa dels purins procedents de granges i fabricar-ne bosses compostables. També recull una línia d’investigació per utilitzar les larves d’una espècie de mosca com a font de proteïnes per a l’elaboració de pinsos, entre altres iniciatives.

La UE haurà de decidir en els pròxims mesos si atorga al projecte del Segrià fons del programa ‘Horizon 2020’

L’ajuntament d’Alcarràs va ser el primer impulsor d’aquesta iniciativa, que presentava una primera dificultat: la Unió Europea reserva aquests fons a àrees d’almenys 20.000 habitants. Per arribar a aquest mínim de població, va obtenir en primer lloc la col·laboració dels municipis veïns. S’hi van sumar Torres de Segre, Almatret, Almenar, Seròs, Soses, Albatàrrec, Sudanell i Montoliu de Lleida. Junts van pagar estudis preliminars. Aquests nou municipis van complir així el primer requisit per constituir el que la UE denomina un laboratori d’anàlisi de projectes (LAP). És un òrgan que ha d’incloure també representants d’empreses, de la societat civil i del món acadèmic. Així ho va explicar l’alcalde d’Alcarràs, Miquel Serra. Va precisar que, en el cas de la comarca del Segrià, hi participen firmes com Fruits de Ponent i entitats com les comunitats de regants i agrupacions d’agricultors i ramaders. El sector acadèmic està representat per universitats com la Universitat de Lleida i la de Vic, i també per ens com l’Irta i el Centre Tecnològic Forestal. Serra va afegir que hi col·laboren també les conselleries d’Economia i Agricultura.

“Els ajuts europeus per a pavellons i carreteres desapareixen, però les de suport a la bioeconomia s’han triplicat”, va explicar l’alcalde, convençut que aquest sector ofereix oportunitats de negoci i ocupació. La UE s’haurà de pronunciar durant els pròxims mesos sobre el projecte del Segrià. Per millorar les opcions d’obtenir finançament, han establert aliances amb consorcis similars en països com Irlanda, Finlàndia, Itàlia, Grècia, Turquia o Eslovènia. “Interconnectar els projectes ens atorga punts addicionals”, va assenyalar Serra.