SEGRE

HOLOCAUST HISTÒRIA

Seròs ret homenatge als seus deportats

Més de 250 persones a l’acte en memòria dels setze veïns que van estar reclosos al camp de Mauthausen || Va reunir familiars de la població i molts vinguts de França

Els familiars dels represaliats de Seròs, al costat de la placa en la qual se’ls recorda.

Els familiars dels represaliats de Seròs, al costat de la placa en la qual se’ls recorda.AMADO FORROLLA

Creat:

Actualitzat:

Seròs va retre ahir un emotiu homenatge als setze deportats al camp d’extermini nazi de Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial, en el qual hi va haver presents familiars, amics i autoritats. L’acte, al qual van assistir més de 250 persones, va servir per reunir els descendents de diverses famílies del poble, molts d’ells vinguts de localitats de França com Marsella, Perpinyà o Narbona, encara que també de Puigcerdà, a Girona, entre altres llocs. Dels setze, sis no en van sortir amb vida “perquè no van poder suportar el tracte vexatori i les atrocitats que van patir i que no es poden repetir”, expliquen els familiars. Els altres deu, “després de l’alliberament pels aliats, van tornar a Seròs o es van quedar a França i van poder superar l’horror de la guerra, tot i que això no s’oblida mai”, asseguren. Seròs és, després de Lleida, amb quaranta-cinc deportats, la població amb més veïns privats de llibertat als camps de concentració. En total, van ser 315 els lleidatans reclosos als complexos d’aniquilació nazis.

Els setze veïns de Seròs tenen des d’ahir una placa amb el seu nom al passatge Lluís Companys. “No és casualitat que estiguin al passeig dedicat al president afusellat després de ser entregat per la Gestapo al franquisme”, va remarcar la directora general de Justícia, Gemma Domènech, que va afegir que “són noms que cal recordar ja que, malgrat el seu passat republicà i la lluita a la resistència, alguns van quedar com a apàtrides”, per la qual cosa és una obligació reclamar el seu lloc en la història.

La placa amb el nom dels deportats és al passeig Lluís Companys de la població del Segrià

Es tracta de Josep Aresté, Francisco i Juan Castellnou, Josep Cherelli, Josép Ibarz Albà, Antonio Jové, Juan Latorre Puigvert, Miquel Latorre Torruella, Francisco Mir, Pablo Peralta, Felipe Puig, Ramon Roca, Antonio Roca Soldevila, Francisco Sobirà, Andrés i Josep Teixidó Romia. A les seues famílies se’ls va entregar una S metàl·lica per la marca spanien que portaven al camp i amb referència a Seròs.

Tindran la placa Stolpersteine aquest mateix any

L’alcalde, Gabriel Pena, va assegurar que aquest mateix any els setze deportats a Mauthausen tindran la seua pedra Stolpersteine al passeig Lluís Companys en memòria de l’Holocaust. Pena va assegurar que, “en els temps que corren, no se’ns ha d’oblidar fins on poden arribar les ideologies extremes i les intransigències”. Així mateix, va agrair al Centre Excursionista de Lleida, al Memorial Mauthausen, a la regidoria de Cultura i a tots els veïns la participació per poder organitzar un acte com el d’ahir.

Els familiars dels represaliats de Seròs, al costat de la placa en la qual se’ls recorda.

Els familiars dels represaliats de Seròs, al costat de la placa en la qual se’ls recorda.AMADO FORROLLA

Els familiars dels represaliats de Seròs, al costat de la placa en la qual se’ls recorda.

Els familiars dels represaliats de Seròs, al costat de la placa en la qual se’ls recorda.AMADO FORROLLA

Els familiars dels represaliats de Seròs, al costat de la placa en la qual se’ls recorda.

Els familiars dels represaliats de Seròs, al costat de la placa en la qual se’ls recorda.AMADO FORROLLA

Els familiars dels represaliats de Seròs, al costat de la placa en la qual se’ls recorda.

Els familiars dels represaliats de Seròs, al costat de la placa en la qual se’ls recorda.AMADO FORROLLA

tracking