La Fiscalia arxiva les diligències contra 32 alcaldes de Lleida per obrir locals l'1-O

La Fiscalia ha arxivat les diligències contra 32 alcaldes, principalment d’ERC i PDeCAT, investigats a Lleida per la cessió de locals per al referèndum de l’1-O el 2017. És la pràctica totalitat dels encausats, després de l’arxiu de les diligències contra els que tenien la condició d’aforats com diputats al Parlament a la passada legislatura. Només continua en peu la causa oberta al primer edil d’Alcarràs per un presumpte delicte de desobediència. La interlocutòria del fiscal considera que cap de les accions dels edils investigats no va tenir “incidència efectiva en l’obertura de centres de titularitat municipal”, ja fos de forma activa o bé per omissió. En aquest sentit, apunta que la Generalitat no va demanar cessió de locals, sinó que va comunicar als edils que utilitzaria els centres de votació habituals a cada municipi tret que els ajuntaments plantegessin objeccions.

El text afegeix que els alcaldes van firmar decrets de conformitat el dia 7 i que la policia judicial va obtenir aquestes resolucions el mateix dia. Encara faltava un dia, segons recalca la interlocutòria, perquè el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publiqués, el 8 de setembre, la resolució del Tribunal Constitucional que va declarar il·legal el referèndum. Quant a les declaracions de suport al referèndum que contenien aquests decrets (seguien un model difós per l’AMI i l’ACM), el fiscal considera que es va tractar de declaracions polítiques sense efectes jurídics. “No comporta res més que una declaració intel·lectual” o de posicionament partidista, apunta el text. Per tot això, considera que els alcaldes no van incórrer en desobediència ni prevaricació.

La interlocutòria valora que les declaracions en favor del referèndum van ser només de caràcter polític

Així mateix, el ministeri fiscal subratlla que els alcaldes investigats eren al capdavant de “petits ajuntaments” i que, “encara que haguessin volgut, tampoc no haurien pogut” impedir l’obertura dels centres de votació davant d’una actuació “duta a terme per un grup nombrós dels seus conciutadans”.

Per al fiscal, no s’aprecia “una oposició oberta, tenaç, contumaç i rebel al mandat judicial” per part dels alcaldes investigats, ni de forma activa ni tampoc per omissió. Sobre això últim, cita l’actuació de l’exconseller de presidència Francesc Homs amb motiu de la votació del 9 de novembre del 2014 com a exemple d’una “contumaç conducta omisiva” que, segons el parer del fiscal, sí que podria considerar-se desobediència greu.