Jordi Sànchez nega un “intent d'atacar” Economia i defensa el dret de protesta

La sisena jornada del judici als líders del procés va ser protagonitzada per l’exlíder de l’ANC i diputat de JxCAT, Jordi Sànchez, que va negar rotundament que existís qualsevol intent d’“atacar” la conselleria d’Economia durant la manifestació del 20 de setembre del 2017, i va assegurar que no es pretenia impedir el treball de la comitiva judicial. Així mateix, va al·legar que no va assumir cap responsabilitat per garantir l’ordre públic, ja que això requeia en els Mossos d’Esquadra. Sànchez va respondre a la Fiscalia, a l’Advocacia de l’Estat i a les defenses per reivindicar el dret de protesta i descartar que hi hagués violència en les concentracions de la conselleria d’Economia. Sànchez va començar a declarar al judici després del testimoni de l’exconseller d’Empresa Santi Vila. Abans de començar, Sànchez es va definir com a “pres polític” i va assegurar que el judici al Suprem també és un procés “polític”, però va dir que anava a donar al tribunal l’“oportunitat” de demostrar la seua imparcialitat. Així mateix, va replicar al rei Felip VI agafant les seues paraules i transformant-les per defensar la independència. “No hi ha democràcia sense llei, però no hi pot haver una llei que ofegui la democràcia per no permetre que evolucionin uns drets que les institucions han de revisar”, va assegurar. El fiscal Javier Zaragoza va començar preguntant-li sobre el denominat “full de ruta” de l’ANC, i el seu exlíder va assegurar que aquest és un mètode molt freqüent d’organització en qualsevol organisme, sense que això sigui una “declaració d’intencions”. Al ser qüestionat sobre el seu rol com a líder a l’ANC, Sànchez va defensar la capacitat de mobilització de l’entitat, així com la seua legalitat i legitimitat, també per defensar la independència. “És perfectament legítim poder plantejar la independència com és el meu desig i de l’ANC”, va afirmar. En aquest sentit, l’exlíder de l’entitat també es va queixar que l’acusació qüestioni “mobilitzacions absolutament pacífiques”. Zaragoza va basar gairebé totes les seues intervencions en els successos del 20-S a Economia, la principal causa per la qual li imputen el delicte de rebel·lió. Sobre això, Sànchez va reconèixer que la proposta d’aquesta acció no va ser només seua, i va admetre que va llançar un tuit cridant a la concentració a la seu de la conselleria, però que abans de fer-ho, ho va comunicar a l’autoritat competent. Va afegir que quan va arribar al lloc, hi havia “una muralla humana”, una mica “normal” en una concentració, segons ell, i que va intentar entrar a la conselleria, però la Guàrdia Civil l’hi va impedir. D’altra banda, també va parlar de les trucades que havia rebut per part del llavors conseller d’Interior, Joaquim Forn, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la intendenta Teresa Laplana, després de les moltes preguntes del fiscal sobre les converses telefòniques. Sobre Forn, va assegurar que aquest li havia dit que “hauria de facilitar un espai, un passadís, per poder garantir l’entrada de les persones que consideri la comitiva judicial”, a causa del gran volum esperat de manifestants davant de la conselleria. Aquest el va remetre a Trapero i aquest, al seu torn, a Laplana, i van comentar sobre els possibles assistents. Sànchez va assegurar que durant tota la jornada la concentració va ser reivindicativa però també festiva, i que es va dedicar a coordinar els voluntaris de l’ANC perquè fessin de servei per garantir l’ordre. El fiscal li va preguntar sobre la seguretat durant el 20-S i va assegurar “vostè era responsable del que passava allà”. Sànchez va insistir que no era el responsable: “Jo no assumeixo la seguretat de res, jo faig unes tasques de serveis d’ordre. La seguretat és competència dels Mossos i de la Guàrdia Civil, així que jo nego la major, no assumeixo res de res”. També va negar que la concentració obstaculitzés el treball de la comitiva judicial: “Van fer amb absoluta normalitat la seua feina. No ho dic jo, ho diuen els tinents, els responsables de la comitiva, davant de la jutge Lamela.