Una vida a la frontera

Els treballadors fronterers han incrementat la seua presència a Andorra per primera vegada després del gran descens que es va registrar per la crisi econòmica. De fet, va ser un dels col·lectius que se’n van veure més afectats després que el país reduís a la meitat les contractacions. Les estadístiques de l’any 2009 del Govern andorrà xifraven en 2.500 persones els treballadors amb residència a l’Alt Urgell i ocupació a Andorra, però el descens dels anys posteriors va ser molt important, a l’arribar fins als 1.335 el 2016. Ara les autoritzacions d’aquest règim laboral han repuntat un 19 per cent i se situen en 1.580 treballadors (a data 31 de gener del 2019), un balanç que serveix d’indicador que la crisi ha arribat a la seua fi al Principat.

L’Alt Urgell és la porta d’entrada d’Andorra i la proximitat a aquest important pol demogràfic i d’activitat econòmica és, sens dubte, un benefici per al creixement econòmic de la ciutat de la Seu d’Urgell. Malgrat haver viscut un descens durant els últims anys, els treballadors fronterers segueixen tenint un pes important dins del mercat laboral. Al tancament del 2018, Andorra comptava amb 38.118 assalariats, en una població de 76.170 persones.

La mobilitat ha millorat amb la reforma de les carreteres però encara reivindiquen drets

El capital estranger ha generat a Andorra la creació de 1.390 llocs de treball

L’elevat preu del lloguer al Principat atreu famílies a l’Alt Urgell per residir-hi

La millora econòmica es veu també a l’últim balanç del departament d’Immigració del Govern d’Andorra, que destaca que les autoritzacions de treball fronterer s’han multiplicat pràcticament per quatre des del 2014, al passar de 67 a 249 el 2018.

Els canvis que s’han introduït als dos costats de la frontera, com l’habilitació d’una regidoria específica a l’ajuntament de la Seu d’Urgell que ha format una comissió tècnica que canalitza i vehicula les ofertes de treball o una col·laboració més estreta entre el consistori de la capital de l’Alt Urgell i el Govern d’Andorra, ha beneficiat sens dubte el col·lectiu. Però també gràcies a l’aposta del ministeri de Justícia i Interior andorrà l’any 2014 d’aprovar un reglament específic de contractació per a aquest col·lectiu, tant de temporada com prorrogable amb l’objectiu d’incentivar la contractació i de fer que sigui més permeable.

L’ajuntament de la Seu, per la seua part, ha organitzat quatre sessions de workshop ocupacional en què la presència d’empreses andorranes que ofereixen ocupació és important i han donat un balanç total de més de setanta nous contractes de treball signats. Els sectors amb més volum de contractació de veïns de l’altre costat de la frontera són els de l’hostaleria, el turisme i el comerç, seguits de personal directiu, tècnics superiors i auxiliars d’infermeria.

Des de l’any 2012, Andorra permet que s’instal·lin al país empreses de capital majoritàriament estranger. La llei culminava el procés d’obertura econòmica del país i va implicar un important volum d’ingressos per al govern del Principat. Entre el 2012 i el 2017 es van tramitar un total de 3.481 sol·licituds d’empresaris estrangers per invertir en el país, de les quals 2.813 es van formalitzar i van deixar 361 milions d’euros, equivalent al 3,1 per cent del PIB.

Els empresaris espanyols copen el 51,5 per cent del total de la inversió, amb més de 186 milions d’euros (dels 361 milions totals). Segons assenyala el departament d’Estadística del govern d’Andorra, de les 2.813 sol·licituds formalitzades per invertir en el país, 1.298 (un 46,1 per cent del total) van procedir d’Espanya. A aquestes les van seguir les franceses, amb un 25,6 per cent de les inversions i una que va superar els 68 milions (un 19 per cent).

Per sectors, el de serveis es presenta com el més atractiu per atreure inversió forana. I és que més del 45 per cent (1.274) de totes les operacions van correspondre a aquest apartat.

A molta distància se situa el de la comercialització, venda al detall i a l’engròs, amb 904 operacions autoritzades (32 per cent). En total, el capital estranger ha generat al país veí durant aquests sis anys 1.390 nous llocs de treball.

Si bé la diversitat del preu és alta segons la zona o la parròquia, el preu mitjà del lloguer al país veí gira al voltant dels 10 euros per metre quadrat, per la qual cosa una família que necessiti un pis de 90 metres quadrats, de tres habitacions de mitjana, ha de pagar 900 euros al mes. A la Seu, se situa en 5 euros el metre i un pis similar es lloga per “400 o 450 euros”.

Dos de cada deu arrendataris de la Seu ja són d’Andorra

L’increment del preu de l’habitatge a Andorra s’ha convertit en la principal preocupació dels ciutadans que viuen al país veí, que fins i tot han arribat a mobilitzar-se per denunciar la situació. Segons assenyala un estudi sociològic andorrà del 2018, un 24,6 per cent de la població tenia el preu de l’habitatge com a principal problema. El mercat del lloguer a Andorra es complica cada vegada més a causa de la falta d’oferta i una demanda cada vegada més elevada i això ha provocat que famílies que treballen a Andorra hagin optat per canviar el lloc de residència fins a l’Alt Urgell, i actualment ja suposen dos de cada deu arrendataris de la capital alturgellenca. Davant les dificultats per assumir el lloguer, anteriorment la pràctica era, segons el sector immobiliari andorrà, traslladar-se a les parròquies més altes, però el parc de pisos de tot el país està pràcticament ple. Davant d’aquesta bombolla, el sector immobiliari de la Seu d’Urgell veu com la clientela andorrana va cada vegada més en augment i en conseqüència, com aquesta situació dispara els preus de tota la comarca de l’Alt Urgell. El representant de la Gestoria Estañol de la Seu, Èric Obiols, assegura que “el 20 per cent de la clientela” és andorrana o treballa a Andorra i està convençut que la xifra “anirà a l’alça”, però alerta que el parc de pisos disponible “ara ja és pràcticament nul”.