Arrenca la campanya electoral a Andorra, on 27.278 persones estan cridades a votar a les generals del 7 d'abril

Un total de 27.278 andorrans podran participar a les eleccions generals del pròxim 7 d'abril, la campanya de les quals comença de forma oficial aquest diumenge. El nombre d'electors s'ha incrementat un 11,3 per cent respecte als comicis de fa quatre anys, en un país on actualment hi viuen 76.536 persones, 37.247 de les quals compten amb la nacionalitat andorrana. Pel que fa al nombre de candidatures, és el més elevat que s'havia registrat fins ara al país, ja que són set llistes d'àmbit nacional les que pugnaran per aconseguir ser presents al Consell General. D'aquestes, quatre hi tenen actualment representació, dos més -Terceravia i Units pel Progrés d'Andorra- estan encapçalades per ex-líders de Liberals d'Andorra i, finalment, el cap de llista d'Andorra Sobirana va ocupar-hi un escó a la legislatura de 2009.

El Consell General d'Andorra està format per 28 diputats, la meitat dels quals sortiran de les set candidatures d'àmbit nacional que s'hi han presentat i en funció dels vots que obtingui cadascuna d'elles. Mentre, els altres catorze es triaran mitjançant la llista territorial més votada de cadascuna de les set parròquies del Principat, la qual hi aporta en cada cas dos representants. Andorra la Vella, amb 8.097 persones, és la que té un nombre més elevat d'electors i li segueixen Escaldes-Engordany (5.401), Sant Julià de Lòria (4.029), Encamp (3.928), La Massana (3.067), Ordino (1.753) i Canillo (1.003).

El govern que sorgeixi després de les eleccions generals andorranes, en mans de Demòcrates per Andorra des de fa dues legislatures, té com un dels seus principals reptes el de continuar i completar les negociacions per assolir un acord d'associació amb la UE. En aquest sentit, haurà de buscar l'encaix entre la seva obertura al mercat europeu i la preservació de les especificitats d'un país que recentment ha sortit de la llista de paradisos fiscals. A més, també es veurà com es canalitzen, entre d'altres, les demandes de diversos sectors socials que volen despenalitzar l'avortament o les que han posat sobre la taula la problemàtica de l'accés a l'habitatge.